La Vanguardia (Català-1ª edició)
President de Foment del Treball
Josep Sánchez Llibre
Reelegit al juliol per a un nou mandat com a president de Foment del Treball, la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre advoca per un gran pacte de rendes com a única via per superar la crisi preservant la cohesió social. També està a favor que el salari mínim continuï pujant, però, subratlla, “el Govern espanyol ha de pactar-ho amb els empresaris, no pot ser una decisió unilateral”.
Com veu l’economia?
Estem en un moment de gran incertesa. Les previsions apunten a una gran tempesta econòmica, però vull ser optimista. Entenc que és el moment de buscar solucions excepcionals. Per preservar la cohesió social, evitar grans desigualtats, el president del Govern espanyol ha de liderar un pacte de rendes, un acord entre empresaris, sindicats, funció pública, pensionistes i grups parlamentaris per repartir equitativament els costos d’aquesta gran crisi. Cal evitar que la inflació es cronifiqui i es converteixi en estagflació. Hem d’evitar el patiment i el dolor de famílies, autònoms i pimes. Insto Pedro Sánchez que tingui el coratge de fer possible aquest pacte.
Però sembla que ni el president del Govern espanyol ni la mateixa CEOE no estan gaire per la feina.
Jo he defensat el pacte de rendes dins de la CEOE, n’he parlat privadament amb el president Garamendi i no n’he sentit mai una veu en contra. Crec que tots els empresaris espanyols hi estarien d’acord.
Els sindicats els acusen de no voler negociar.
Això no és cert. No ens hem aixecat de cap taula de negociació col·lectiva, i n’hi ha prop de 5.000 en marxa. A Catalunya continuem negociant allà on encara no hi ha acord i som optimistes. Aviat es tancarà un acord en dos convenis importants, el de l’hostaleria i el d’oficines i despatxos.
Amb una inflació d’un 10%, per on aniria aquest pacte de rendes?
Com amb els pactes de la Moncloa, cal buscar l’acord de totes les parts. I caldrà garantir que les rendes més baixes no hi surtin perdent. Hi hauria d’haver una transferència de fons públics cap a les classes més necessitades. L’Estat s’ho pot permetre: s’està beneficiant de l’augment de la recaptació fiscal gràcies a la inflació. Del 2020 al juliol d’aquest any, aquest increment és de més de 20.000 milions d’euros. L’Estat podria disposar de 60.000 milions més millorant l’eficiència de les administracions. I reduint l’economia submergida del 35% actual al 10% guanyaria 35.000 milions anuals. Una altra de les solucions que ja hauria d’haver adoptat el Govern espanyol és deflactar l’IRPF.
Què opina sobre la pujada del salari mínim?
També hauria d’entrar en el pacte. Però per sensibilitat social, no té sentit que el salari mínim no continuï pujant. Ara bé, això el Govern espanyol ho hauria de pactar amb els empresaris, no pot ser una decisió unilateral. I són necessàries algunes excepcions: el camp, les empreses que treballen amb discapacitats, els joves sense experiència de 16-22 anys, perquè es pot perdre feina.
Com trampegen les empreses l’escalada de l’energia?
Les empreses catalanes ho estan passant molt malament, algunes s’estan plantejant parar temporalment i començar a negociar un ERTO. S’han pres decisions fiscals que ja no tenen més recorregut, com la baixada de l’IVA. Mentre no hi hagi una regulació europea efectiva, no veig cap altra solució que plantejar subvencions directes del Govern espanyol.
Li sembla bé la proposta de la
UE d’imposar impostos sobre els beneficis extraordinaris de les energètiques?
Nosaltres vam criticar obertament el Govern espanyol quan va plantejar impostos a la banca i a les energètiques partint de la seva facturació. Aquest plantejament voreja la inconstitucionalitat. El que planteja la UE és diferent, un gravamen de responsabilitat sobre els beneficis de les energètiques que vagi directament als sectors afectats. És una bona manera de dissenyar un pacte de rendes europeu per repartir la crisi. En aquest punt, vull posar en relleu la figura de l’empresari, perquè en aquesta crisi alguns l’han intentat demonitzar. No som els adversaris ni els enemics, sinó que formem part de la solució. I alguns membres del Govern espanyol, com la ministra de Treball, fan plantejaments ideològics que voregen la irresponsabilitat.
Els preocupa la crisi oberta, al Govern de la Generalitat?
En el seu moment vam donar suport al govern de coalició ERCJunts perquè vam considerar que Catalunya necessita estabilitat. I estem preocupats. Ara més que mai el Govern hauria d’estar molt cohesionat.
Què demana al Govern de la Generalitat?
Per superar aquesta greu situació econòmica, tant el Govern de la Generalitat com el Govern de l’Estat han d’elaborar uns pressupostos que no gravin l’economia productiva, solidaris amb les classes més desfavorides, que no castiguin la inversió pública, i que recompensin la creació de llocs de treball. I molt important, el Govern central hauria d’eliminar l’impost del patrimoni, que és confiscatori i no n’hi ha en cap altre país. Si no, la Generalitat podria bonificar-lo a un 90%.
Foment acaba de constituir una comissió per desbloquejar l’ampliació de l’aeroport del Prat. Com l’han rebut les administracions?
Fa 14 mesos que treballem en el tema i estem convençuts que al llarg dels 9 mesos de treball
Hem parlat amb una part de l’Ajuntament de Barcelona, tot i que parlarem amb persones dels dos partits que governen la ciutat perquè aclareixin la seva posició i ens escoltin. Estic convençut que hi haurà un consens al juny. Veig compatible l’ampliació amb el respecte a l’entorn natural.
Un altre tema enquistat des de fa temps és el de Rodalies.
A Foment hem reiterat que el dè
L’escalada de preus “Necessitem un pacte de rendes que freni la inflació i preservi la cohesió social”
Crisi a la coalició “Ara més que mai el Govern de la Generalitat hauria d’estar molt cohesionat”
CEOE “Dirigir la patronal espanyola no és fàcil, però demanem més debat en el futur”
Rodalies “La situació és insostenible; demanem el traspàs com més aviat millor”
ficit d’infraestructures de Catalunya és preocupant, alarmant, insostenible. Però ara és possible una reconciliació entre l’Estat i la Generalitat en aquest capítol. Per això demanem que s’acordi com més aviat millor un procés de traspàs integral dels serveis de Rodalies, serveis regionals i Avant. I que aquest traspàs es faci a Ferrocarrils de la Generalitat. S’hauria d’haver fet fa anys, però en tot cas ara és el moment perquè hi ha una taula de diàleg i el Govern espanyol depèn del suport d’una part del Govern.
Donarà suport a la candidatura d’Antonio Garamendi a les pròximes eleccions de la CEOE?
He de dir que dirigir la CEOE no és gens fàcil. Amb la covid, després la guerra i la pujada dels preus energètics, ha calgut prendre decisions que no agraden a tots. Però a Foment, l’organització territorial més important de la CEOE i entitat fundadora, ens agradaria que en el futur hi hagi més debat, més participació dels vicepresidents i de les organitzacions en la presa de decisió.
Vol dir que no dona suport a la candidatura de Garamendi?
Oficialment encara no sé si s’hi presentarà, no m’ho ha dit. El que sí que sé és que Foment no s’hi presentarà, però demanem aquesta participació més gran en les decisions.
Com està funcionant la gestió dels fons europeus?
Hi ha una gran frustració perquè no s’ha gestionat amb eficiència des de l’Administració. Molts concursos han quedat deserts, en molts les pimes no hi poden anar... Seria bo un canvi de sistema i comptar amb la col·laboració publicoprivada. ●