La Vanguardia (Català-1ª edició)
Madrid apuja la rebaixa fiscal de l’IRPF per compensar l’alça de la inflació
La bretxa impositiva amb la resta de les comunitats augmenta amb la mesura
El Govern de la Comunitat de Madrid que presideix Isabel Díaz Ayuso va rectificar ahir la mesura de rebaixa fiscal de l’IRPF i la va ampliar respecte al que estava previst inicialment. Javier Fernández-Lasquetty, conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació de l’autonomia, va anunciar en roda de premsa que la dada que es farà servir per calcular la rebaixa fiscal a Madrid serà la de l’augment dels salaris a Espanya (4,1%) en lloc del registrat a la Comunitat de Madrid (2,6%), tal com havia anunciat aquesta mateixa setmana el seu departament en un comunicat.
La conseqüència d’aquest canvi de criteri implicarà que la rebaixa d’impostos per als contribuents madrilenys serà una mica més alta del que es va estimar al principi i, per tant, la bretxa que s’obrirà amb la resta d’autonomies també creixerà per sobre del que s’havia calculat.
Fonts de la Conselleria d’Economia de Madrid van comentar ahir que “al final, s’ha decidit agafar l’indicador nacional” perquè és més beneficiós per a les famílies. Les mateixes fonts van afegir que, com que l’objectiu de la rebaixa fiscal és contrarestar els efectes de l’altíssima inflació a Espanya, aquesta s’“avalua també” amb la dada del conjunt del país.
En tots els casos, la dada d’augment dels salaris està depurada, ja que s’elimina l’efecte de les pagues extra i dels retards. Per això, la xifra de cost salarial que va publicar divendres l’INE tant per a Espanya com per a la comunitat madrilenya és lleugerament superior a la que fa servir la Comunitat de Madrid per al càlcul de la mesura impositiva anunciada.
La rebaixa fiscal es du a terme a través del que es coneix com deflactació de l’IRPF. El de la renda, és un impost compost que es divideix en diferents trams. Com més diners ingressa un contribuent, més s’eleva el percentatge que haurà de tributar i més paga. Si s’incrementa el nivell d’aquests trams mantenint estable aquest percentatge i un treballador manté el seu sou, aquest contribuent aconsegueix una rebaixa fiscal, ja que paga menys malgrat que declara els mateixos ingressos.
El que es pretén amb la deflactació de l’IRPF és justament aconseguir el contrari. Que un contribuent a qui li hagin apujat el sou per contrarestar la pèrdua de poder adquisitiu de la inflació no acabi pagant més a causa d’aquests ingressos més elevats. Per tant, com més s’augmenti l’import dels trams, més gran és la rebaixa fiscal. Ahir, el Govern d’Ayuso va decidir apujar els trams un 4,1% i no un 2,6%. Lògicament, tot l’anterior aplica únicament i exclusivament al càlcul d’un 50% de la liquidació, ja que aquest és el percentatge sobre el qual tenen capacitat normativa les comunitats autònomes a Espanya.
Amb aquesta mesura, la bretxa fiscal entre Madrid i la resta de les autonomies creix molt
La mesura pretén que qui ara té un salari més alt per la inflació no pagui més pel salt de tram en l’IRPF
més d’un 10% estimat. Aquest percentatge del 10% marcava la diferència entre el que pagaria un contribuent madrileny i un de la comunitat on més es paga (Catalunya) si la deflactació es quedava en un 2,6%. Ara, amb un 4,1%, l’alça de la distància entre Madrid i la resta serà més gran.
En el cas de Catalunya, fonts del Departament d’Economia de la Generalitat, que dirigeix Jaume Giró, no van voler ahir comentar la possibilitat de modificar la tributació de l’IRPF, si bé és una opció que es podria obrir en el procés de negociació dels pressupostos de la Generalitat per al 2023. ●