La Vanguardia (Català-1ª edició)
Obrador, vida (i vots) en terra maia
Un programa forestal del Govern mexicà pretén plantar 1,3 milions d’arbres en 21 estats
Els tres milions de turistes que visiten cada any les ruïnes maies de Chichen Itzá potser saben que, fa un mil·lenni, una societat precolombina de nou milions de persones se sustentava mitjançant el cultiu del blat de moro, la milpa, segons el terme maia, a la infèrtil terra de la península del Yucatán. Però pocs es desviaran del circuit de l’“experiència maia” cap a les terres de l’empriu de Dzitas, a 10 quilòmetres de les ruïnes, on la milpa continua sent el principal aliment de vida. Aquí, en temps d’escassetat d’aigua i preus disparats de fertilitzants, uns milers d’“homes del blat de moro” amb prou feines aconsegueixen mantenir-se ells mateixos.
Molts joves de les comunitats acaben migrant a Cancún, on esdevenen carn de canó per als càrtels narco que han muntat règims de terror i extorsió a les zones hoteleres de la Riviera Maya.
D’aquí la importància del programa de suport al camp del Govern d’Andrés Manuel López Obrador conegut com Sembrant vida, que s’ha anat implementat en milers de municipis rurals a Mèxic, la majoria en el pobre sud-est.
Sota el programa, s’ofereixen 5.000 pesos mensuals –uns 90 euros– per plantar arbres fruiters o per fusta vora les explotacions de blat de moro i altres cultius mil·lenaris, com la carbassa, mongeta, camote (patata dolça), iuca, chaya (un espinac maia) i xili.
Al porós subsol del Yucatán, on hi ha constants sequeres, s’hi afegeix el cactus pitaya, la fruita del qual es pot vendre. L’objectiu: frenar l’emigració del camp i alhora aconseguir una reforestació que permeti complir amb les seves metes mexicanes d’emissions reduïdes de C0 . Iniciat el 2019, el pla suposa plantar 1,3 milions de rebrots d’arbre a més d’un milió d’hectàrees en 21 estats.
Segons el Govern federal, ja s’haurà aconseguit aquest objectiu a finals d’aquest any. Uns 600.000 camperols s’han beneficiat del programa, cadascú propietari d’una parcel·la de 2,3 hectàrees. El cost estimat és de 3.400 milions de dòlars.
A Dzitas, 30 camperols maia estan asseguts en un cercle a terra omplint bosses d’adob vegetal. Són integrants de la comunitat Tumben Kuxtal (nova vida, en maia), en què més de 2.000 titulars d’emprius participen en el programa. Xerren en la seva pròpia llengua i riuen amb ganes, mentre treballen. “Estem creant terra negra per a la sembra; ho fem amb melassa, adob, llevat i fulles seques”, explica José Ernesto Moomxe, de 40 anys, un dels líders camperols de l’empriu, conjunts de terres nacionalitzades després de la revolució i repartides entre els camperols. En aquesta terra s’hi alterna el cultiu amb el guaret, cremant la brossa per a la següent fase de sembra. A les àrees ja abandonades per sempre s’hi planten els arbres per al programa federal.
“Els camperols som cada cop més pobres. Abans les terres eren molt fèrtils, però s’han anat cansant. Molts joves van marxar a Cancún a treballar. El clima canvia. Les inundacions del 2020 van destruir tota la collita de blat de moro i van matar les abelles per a l’apicultura”, va dir Juan Bautista, un dels líders de la comunitat.
Dels 5.000 pesos mensuals que ingressa cada família camperola, 500 s’inverteixen en un fons col·lectiu per al futur desenvolupament del poble.
L’esquerra llatinoamericana continua dividida entre extractivistes, partidaris d’extreure recursos naturals i grans projectes d’infraestructura per impulsar el creixement i reduir la pobresa, i antiextractivistes, més convençuts per les idees indígenes, del “bon viure” i l’anomenada “via camperola”.
López Obrador intenta implementar els dos models alhora. El seu pla per desenvolupar el pobre sud-est inclou una nova i megarefineria petroliera a Villahermosa, a l’estat limítrof de Tabasco, amb un cost que s’ha duplicat fins a 18.000 milions de dòlars, que ha espantat els grups de protecció mediambiental, igual com el polèmic megaprojecte ferroviari, el tren maia. Però inclou també el suport directe a l’economia de l’autoconsum camperol i a la reforestació.
López Obrador fins i tot ha exportat el programa Sembrant vida als països centreamericans, com Guatemala, El Salvador i Hondures, i també a Cuba. Uns 10.000 camperols centreamericans han participat en els projectes. Washington –interessat a frenar els 400.000 centreamericans, molts fugint de la crisi del camp, que intenten travessar fins als EUA cada any– dona suport al pla.
Però el programa té defectes importants en l’àrea mediambiental, segons els grups mediambientalistes. És més, hi ha molts indicis que s’ha creat un incentiu pervers per desforestar àrees de bosc i així cobrar la subvenció.
Segons un estudi amb imatges satel·litàries, el programa, el seu primer any, va provocar una destrucció neta de bosc de 73.000 hectàrees, un 11,25% del total de les parcel·les beneficiades. Una vigilància més gran anys posteriors ha reduït aquest dany col·lateral.
Hi ha un altre problema. El recent nomenament per gestionar el programa de militants del partit governamental, Morena, fa sospitar que Sembrant vida pot convertir-se en un altre exemple del famós clientelisme polític a Mèxic perfeccionat durant els anys de la “dictadura perfecta” del Partit de la Revolució Institucional (PRI). López Obrador manté un 60% de la intenció de vot, i al sud-est el suport és gairebé total. ●
El programa té defectes importants en l’àrea mediambiental, segons els ecologistes