La fragmentació amenaça el futur de l’ONU a la seva assemblea general

La política de blocs s’intensifica i deixa l’organització sense respostes

L’ONU i la seva idea fundacional de fer del món un lloc millor és a la unitat internacional de cures intensives amb respiració assistida.

Fa anys que es denuncia la disfuncionalitat de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), de què avui comença l’Assemblea General, però la invasió russa d’Ucraïna fa set mesos –el xoc bèl·lic més important a Europa des de la Segona Guerra Mundial– ha posat en relleu la seva incapacitat per resoldre conflictes, motiu pel qual va ser creada.

La política de blocs irreconciliables s’agreuja, i fins i tot es constata el pànic pel possible ús d’“armes estratègiques”, eufemisme per amagar la por que causa que el president de Rússia, Vladímir Putin, en la seva desesperació, recorri a la bomba atòmica. “Les bretxes geoestratègiques són les més àmplies des d’almenys la guerra freda”, afirma António Guterres, secretari general de l’ONU. “Estan paralitzant la resposta global als dramàtics desafiaments que encarem”, insisteix el dirigent portuguès.

Aquesta divisió se certifica al Consell de Seguretat, l’òrgan decisori de l’organització. El dret de veto de cinc grans potències –tres del bloc capitalista (Estats Units, França i el Regne Unit) i dues del no capitalista (Rússia i la Xina)– fa inviable qualsevol resolució, sigui a Ucraïna, a Síria o a Palestina.

“Les Nacions Unides van més enllà del Consell de Seguretat”, replica Guterres per defensarse de les acusacions d’ineficiència de la institució. “És evident que l’ONU és el principal proveïdor d’ajuda humanitària. Les seves agències són a tot arreu on hi ha conflicte o desastres naturals, independentment dels perills. És més necessària que mai”, insisteix.

Les jornades d’alt nivell de l’assemblea, en què mandataris de tots els països pronunciaran els seus discursos, la cimera del bla-bla-bla, com l’anomenen alguns, arriba en un dels pitjors moments que es recorden. És “la tempesta perfecta”, segons definició del mateix secretari general, per la guerra, la fam, l’escassetat energètica i l’encariment de preus.

El món està confrontat irremeiablement, dividit no només en blocs ideològics, sinó també per la creixent distància en el terreny social i econòmic entre el nord ric i un sud cada vegada més empobrit per la falta d’energia i aliments i castigat pel canvi climàtic, que els obliga a desplaçar-se i a canviar el seu estil de vida. Tot això comporta desconfiança cap a l’actitud d’occident, com assenyala Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea.

Els països del sud temen que el conflicte d’Ucraïna, i les seves conseqüències econòmiques, serveixin perquè els del nord s’oblidin dels objectius de l’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. La falta d’ajuts ja ha abocat alguns a incentivar l’ús de combustibles fòssils, que no fan altra cosa que enverinar encara més el planeta.

Aquesta és la primera cita general en tres anys que se celebra de manera presencial als quarters de l’ONU a Nova York. Tot i això, manté certes curiositats. El president dels Estats Units, com a amfitrió, no serà el segon a parlar, després del Brasil, que manté l’honor de ser sempre el país que obre, com va passar a la primera assemblea.

Malgrat les protestes de Moscou, Zelenski intervindrà en vídeo a la primera reunió presencial postcovid

Joe Biden hi participarà dimecres, després d’aterrar a Washington dilluns, tornant del funeral de la reina Elisabet II a Londres.

Aquell mateix dia s’espera una altra excepció. Al president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, se li ha concedit la possibilitat d’intervenir des del seu país a través de vídeo malgrat les protestes del Kremlin.

Substituïts pels seus ministres d’Exteriors, ni Putin ni el mandatari xinès Xi Jinping assistiran a una assemblea general en què es conjuguen tres greus crisis –els efectes del conflicte bèl·lic a Europa, els espeternecs de la covid i l’impacte creixent de l’escalfament global, ja innegable–, que posa Guterres davant un desafiament que potser cap altre secretari general ha afrontat abans.

“El nostre món està arruïnat per la guerra, fuetejat pel caos climàtic, marcat per l’odi i avergonyit per la pobresa, la fam i la desigualtat”, va diagnosticar.

A tota hora recorda la firma del pacte del gra que ha permès exportar cereal d’Ucraïna, encara que alguns pensen que va arribar tard a l’acord, però alerta que una cosa semblant s’ha d’aconseguir amb els fertilitzants o la fam s’estendrà, com ja ha començat a la Banya d’Àfrica, a partir de l’any que ve.

“El debat general d’aquest any ha de donar esperança i ajudar a superar les divisions que estan impactant el món”, assegura Guterres. Lamenta, tot i això, que la impunitat de la invasió d’Ucraïna, propiciada des del Consell de Seguretat, generi que més països actuïn de manera més agressiva, en una al·lusió velada a la Xina i Taiwan.

“La solidaritat prevista a la carta de les Nacions Unides està sent devorada per nacionalismes àcids i l’interès propi”, avisa Guterres. ●

Craig Rutt António Guterres