Potes de ric amb parmentier

enciam crus ens fa semblar salvatges i brutals. Però que si els marinem amb vi i espècies provençals, aleshores estem participant en una exquisida operació cultural. Rics de tot el món, uniu-vos! I quan els seguidors de Gabriel estiguin a punt de devorar-vos, exigiu que, com a mínim, us marinin una mica perquè el martiri sigui més suportable. Per cert: seguint la doctrina Gabriel, Vázquez Montalbán hauria d’haver sigut devorat.

Mentrestant, a Nova York, el president Pere Aragonès participa en la Setmana del Clima. És una pausa internacional que l’alleuja de les llefiscoses turbulències indígenes. Aragonès afirma que Catalunya vol ser capdavantera en la transició ecològica. Entre els desitjos i la realitat hi ha un abisme que, en política, es manifesta a través d’una contaminació ambiental cada vegada més irrespirable entre ERC i Junts. Són partícips d’un matrimoni de conveniència que intenta transformar-se en divorci de conveniència sense que es noti la diferència.

Un dels problemes d’allargar tant el dol per la reina d’Anglaterra és que el seguiment mediàtic continua, encara que ja no quedi gaire per explicar. A Catalunya Ràdio, Laura Rosel lidera un programa especial en què tornen a analitzar-se les escenes en què Carles III s’emprenya amb les plomes estilogràfiques i fa ganyotes d’exasperació quan els seus vassalls no són prou eficients com ell voldria. En comparació amb la història de les atrocitats comeses per monarques, hauria de ser un detall insignificant del caràcter de qualsevol persona de 73 anys però les prerrogatives d’un rei exigeixen un nivell de perfecció proporcional als seus privi

El viatge a Nova York de Pere Aragonès l’alleuja de les turbulències indígenes

legis. Entre el fèretre de la reina i la hiperbòlica expectació popular i mediàtica es construeix una seqüència concèntrica que sembla voler confirmar el que deia Montesquieu: “Generalment la monarquia degenera en el despotisme d’una sola persona; l’aristocràcia en el despotisme d’uns quants ; la democràcia en el despotisme del poble”.