Contestació russa a Putin

Rússia va escoltar la setmana passada retrets d’altres països per la invasió d’Ucraïna. No ja procedents dels EUA o de la UE, que des de primera hora van reaccionar a l’expansionisme de Vladímir Putin amb sancions econòmiques, sinó de països que considera aliats. Durant la cimera del Grup de Xangai a Samarcanda, el president xinès, Xi Jinping, li va demanar explicacions pel curs del conflicte. I el premier de l’Índia, Narendra Modi, va declarar sense embuts que aquests no són temps per a la guerra. Tals retrets a la guerra de Putin, que van guanyant ressò global, tenen un correlat a l’interior del país. Ahir va transcendir que la cantant Al·la Pugatxova, icona pop russa des de fa mig segle –va iniciar la seva carrera el 1965 i ha gaudit d’una gran popularitat des d’aleshores–, es va pronunciar contra la invasió d’Ucraïna. Ho va fer indirectament, assenyalant que se solidaritzava amb el seu marit, el comediant Maksim Gálkin, titllat pel règim d’“agent estranger”, atès el seu rebuig de la invasió. Però després va reclamar específicament posar fi a “la mort dels nostres nois per uns objectius il·lusoris”.

L’oposició al putinisme ha tingut figures rellevants, com la d’Aleksei Navalni, ara empresonat després de patir enverinaments i altres agressions. Però guanya terreny també en organismes oficials. Marina Ovsiànnikova, una coneguda periodista, va aparèixer als informatius el març amb un cartell antibel·licista. La setmana passada, càrrecs municipals de l’àrea de Sant Petersburg, ciutat natal de Putin, van elevar a la Duma un manifest en què demanaven la dimissió del president i un gir del Kremlin, queixosos pels danys causats per les sancions i pels costos de la invasió, que certes fonts xifren en 30.000 morts i 100.000 ferits russos.

L’augment del rebuig intern de Putin propicia rumors sobre la seva possible caiguda. Potser és aviat per substanciar-los. La presumpta debilitat de Putin s’ha verbalitzat anteriorment, amb motiu de la crisi econòmica, la invasió de Geòrgia, la caiguda de preus de matèries primeres, etcètera. Però també és cert que, des que Putin va ascendir al poder fa dos decennis, la presa del Kremlin per part del KGB, ara l’FSB, així com les seves aliances amb els oligarques, s’ha anat consolidant. Dit això, els retrocessos al camp de batalla són una molt mala notícia per a Putin i podrien incrementar el descontentament en el cercle íntim del president, des d’on, arribat el moment, es pot arribar a maniobrar en contra seu. ■

El retrocés bèl·lic pot convertir-se en font de malestar contra el president