Una companyia

Hi ha molts ocells als arbres que envolten la casa on visc. De totes mides: garses, tórtores, pit-roigs, verdums petitons, pardals, mallerengues, tallarols i potser d’altres que no s’endevinen, ah! i les gavines que ho vigilen tot als capvespres.

Tinc un balcó modest, però amb unes plantes que floreixen i un hibiscus que ja és un arbre de quaranta anys, comença a florir el mes de juny i encara no ha parat i ja som al setembre. Els ocells esmentats ens visiten al balcó algunes vegades, fins i tot algun pitroig s’hi passeja per terra. Se senten segurs i els hi agrada, i jo els agraeixo la companyia constant, perquè encara que no vinguin al balcó, sé que hi són, als arbres; dit d’una altra manera, ens sabem.

Són ocells ben cuidats, perquè entre uns quants veïns i l’amable conserge els donem menjar en unes menjadores penjades als arbres, només per als ocells petits; els grans ja es busquen la vida i la troben perquè encara hi són. També els hi hem posat abeuradors i així han pogut passar les tremendes calors d’aquest estiu.

Al capdamunt d’un arbre, molt amunt, unes garses hi han fet un niu, unes bones arquitectes, perquè resisteix les ventades i els aiguats sense caure.

Al vespre, quan el sol ja es pon, tots volen rabents com per a una passejada o potser per caçar algun mosquit, i després se’n van a joc. Només se senten unes piuladisses dels petitons entremig dels arbres. I després d’uns vols alts i inquietants de les gavines, el silenci.

La condició humana comporta un sentiment de soledat que ens acompanya tota la vida, i és per això que volem tenir bones relacions els uns amb els altres, encara que hi ha moments que un resta tot sol, només amb ell mateix. Són soledats inevitables perquè els humans tenim consciència de la nostra temporalitat i, d’una manera o altra, aquest sentiment ens crea una angoixa existencial que es fa més evident quan estem sols.

Doncs cal agrair a tots aquests éssers vius, ocells i arbres, que hi siguin i ens acompanyin en el nostre temps i el nostre espai.

Una bona companyia! ■