La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els viatgers de Rodalies s’armen de paciència davant el tall Resignació i queixes per l’allargament de trajectes que suposa el transport alternatiu
estava anunciat i el cap de setmana ja va començar, però va ser ahir quan el tall de tres mesos programat a rodalies, el més important dels últims temps, a causa de les obres que es duen a terme a la sagrera i a sant andreu, es va sotmetre al veritable examen. era el primer dia feiner amb aquesta afectació. Va suposar que unes 73.000 persones es veiessin obligades a canviar els hàbits de mobilitat quotidiana. D’aquestes, 41.500 eren de la línia del maresme (r1), que a partir d’avui recuperarà la normalitat i es tornarà a tallar dos caps de setmana més (29-30 d’octubre i 12-13 de novembre). 31.500 més corresponien al corredor de Granollers-Girona (r2 nord i r11), que hauran de bregar amb la interrupció del servei fins al 10 de desembre.
L’estació barcelonina de sant andreu Comtal, la més antiga de la xarxa estatal en servei i que després d’aquest tall serà substituïda per la nova, que està gairebé a punt al costat, va ser l’epicentre d’aquesta crítica jornada. Des de bon matí, els usuaris que van arribar a les andanes, ara convertides en terminals, van haver de continuar els viatges cap al centre de la ciutat en metro agafant l’L1 a sant andreu, que és a uns 200 metres, o en un bus llançadora que funciona a les hores punta fins a la sagrera-meridiana, on poden canviar a l’r3, l’r4 i l’r12 de rodalies. La primera opció va ser la preferida. La segona, complementària per no sobrecarregar el metro, la coneixien molt pocs. en tots els casos són vàlids els títols i abonaments, ara gratuïts, de renfe.
La Judith va baixar del tren poc després de les vuit del matí procedent de sant Celoni, on resideix. treballa a la Diagonal i fins ara anava amb tren fins a Passeig de Gràcia. “He sortit amb molt de temps d’antelació i aniré amb metro fins a la sagrera, en l’L1, i després canviaré a l’L5 fins a Diagonal, trigaré una bona estona més”, va explicar, resignada. “Comprenc que cal fer les obres – va afegir–, però aquest tall és un problema més per als usuaris, que ja estem cansats dels problemes, d’avaries...”
a l’hora punta, cada vegada que arribava un tren –amb una freqüència de 15 minuts, cosa que fa que s’alternin les dues vies de l’estació–, una riuada de viatgers –als combois n’hi poden anar 700 o 800– es desplaçava cap a la veïna plaça Orfila, on hi ha l’estació del metro. el trajecte està senyalitzat. No hi ha pèrdua. De tota manera, molts no s’hi fixaven. en
Els increments de temps de viatge varien molt; la majoria són d’entre 20 i 30 minuts
Renfe fa una primera valoració positiva del dispositiu desplegat el primer dia feiner
tenien prou amb seguir la gent. És el que va fer en toni, de Granollers, que va ser previsor i va agafar el tren una hora abans que de costum per no arribar tard a la feina, propera a l’estació de sants, la seva destinació habitual. “amb el metro trigaré més –va lamentar–, però potser no tant, avui és el dia de prova”.
els increments dels temps de viatge varien molt segons l’origen i la destinació i el que es tarda a fer els transbordaments. Per a la majoria de viatgers, oscil·len entre 20 i 30 minuts, amb la incomoditat afegida d’haver de combinar dos mitjans de transport. si tot va bé, anar de Granollers Centre a Plaça Catalunya comporta una demora de 15 minuts per a un viatge que abans era de 45. Però si es va, per exemple, a la Zona Universitària o a la Ciutat de la Justícia pot superar la mitja hora. Com més trajecte alternatiu calgui fer amb metro, més s’allarga el desplaçament. i si es tenen en compte els canvis d’horaris dels trens, l’increment real és més gran; pot arribar a l’hora i fins i tot més.
Per evacuar sant andreu Comtal amb fluïdesa s’obren dues portes laterals, de manera que l’accés principal, on es troben els torns, s’utilitza només per entrar. L’ac