Els discursos de l’odi

El que em preocupa és que aquest odi és el que provoca guerres mundials. El discurs de l’odi causa genocidis i holocaustos”, es lamenta un professor a la seva aula durant un polèmic i aspre debat amb els seus alumnes sobre el racisme i com haurien de ser tractats els àrabs a Israel. Un debat que tindrà conseqüències i que acabarà afectant, no només tota la classe, sinó també tota l’escola i tota la societat del país després que s’estengui per les xarxes socials i arribi fins i tot als mitjans de comunicació.

És la base de La lección, la sèrie israeliana guanyadora aquest any del prestigiós festival Canneseries i que aquest dimarts arriba a Filmin. La producció es va emportar el premi a millor sèrie i a millor interpretació per a la jove Maya Landsman, que interpreta la Lian, l’estudiant de 17 anys que inicia la discussió política amb l’Amir, el seu professor de 43 anys. La jove rebel es queixa a classe que ha estat assetjada en una piscina i que han estat uns nois àrabs, cosa que la porta a demanar la seva expulsió del país, avalada pels seus companys d’aula. La queixa derivarà en aquest perillós discurs d’odi que acabarà provocant que les coses surtin de control i que professor i alumna vegin com els canvia la vida.

Perquè a mesura que la discussió s’intensifica, veurem aflorar els conflictes emocionals dels dos protagonistes, les ferides que porten dins i que els determina la posició que adopten davant el món. Tot i que el principal mèrit i la gran valentia de la sèrie, que consta de sis episodis d’uns 40 minuts, és no defugir la complexa realitat política d’Israel. I ho fa, a més, intentant no prendre partit per cap de les dues parts i intentant que cadascuna pugui exposar el seu contraposat punt de vista.

El director de la sèrie, Eitan Zur, reconeix que quan era més jove “pensava que la millor manera de transmetre un missatge era cridar-lo als quatre vents, però ara crec que és més eficaç ser complex i subtil que estar molt segur de tenir la raó i cridar-lo amb força”. Una idea que la sèrie recull i que reafirma la guionista Deakla Keydar: “Aconseguir que l’altre bàndol senti que et comprèn és un veritable crit”. Tots dos es van mostrar molt contents i sorpresos per la gran acollida que va tenir la sèrie a Canes i ho van atribuir al fet que “tots som persones i, tot i que parlem idiomes diferents, els nostres sentiments són universals”. ●