La Vanguardia (Català-1ª edició)
El cinema català assalta Donostia Aplaudiments per a ‘Suro’, de Mikel Gurrea, rodada en un Alt Empordà rural
No hi ha fronteres per al cinema català. La indústria i els espectadors ho saben des del febrer passat, quan Carla Simón va aconseguir l’Ós d’Or a Berlín amb Alcarràs, un film modest, rodat en català amb actors no professionals, que explica una història de pagès. Alcarràs també va agradar al públic quan es va estrenar a l’abril i ara ha emprès la cursa cap als Oscars.
Un altre dels grans festivals, el de Sant Sebastià, va projectar ahir Suro, de Mikel Gurrea, una pel·lícula que pot semblar petita, però a la qual de seguida se li veu la grandesa. Suro també està ambientada en el món rural -es va rodar en l’entorn d’una masia de l’Alt Empordà- i també conté un relat de pagès. Si els protagonistes d’Alcarràs es dedicaven al cultiu dels presseguers, els de Suro emprenen el viatge de la recol·lecció de suro.
El film de Gurrea es va emportar ahir un bon aplaudiment a Donostia i es converteix en un dels favorits del festival ara per ara. Un altre dels preferits també porta marca catalana. Girasoles silvestres, de Jaime Rosales, és una pel·lícula urbana, que transcorre entre Barcelona, Badalona i Melilla, i que va agradar molt en la jornada d’arrencada del certamen.
Malgrat els paral·lelismes, hi ha un concepte inicial que diferencia Alcarràs de Suro. La pel·lícula de Simón és un crit d’alerta per salvar una vida de camp que s’està perdent. El film de Gurrea és un avís dels perills d’idealitzar la vida a la natura, una trampa en què cauen molts urbanites.
“Barcelona, que se la quedin els turistes”. Això és el que pensen l’Ivan (Pol López) i l’Helena (Vicky Luengo), que decideixen deixar la ciutat, estan farts de presses i atabalament. Esperen el seu primer fill i estan convençuts que creixerà molt més lliure i sa envoltat de natura. L’Helena ha heretat una masia a l’Alt Empordà i la parella s’instal·la allà decidida a viure del suro. Així arrenca Suro, el primer llargmetratge de Gurrea, director donostiarra establert a Barcelona.
“La pel·lícula reflecteix la tensió entre les idees i la pràctica narrada des de la mirada subjectiva i diferent de dues persones, cosa que a poc a poc els va enfrontant”, explica Gurrea en una entrevista amb La Vanguardia.
La parella protagonista s’adona que viure al camp no és tan idíl·lic com ho pinten, ja que “hi ha un perill de romantitzar la idea de la natura”. Gurrea va escriure el guió de Suro des de
%&'*+ -/'77; ; <7'=;> '?* ;@=B7* E?L;** Q? R/;V<;WX> YX@ZL [/'W\B X ]B? [^_'` ;? @B*=;= <'?
La pel·lícula de Gurrea i el film de Jaime Rosales ‘Girasoles silvestres’ se situen entre els favorits
l’experiència: “Vaig arribar a Barcelona per estudiar a la universitat i, abans d’anar a Londres amb una beca, vaig passar un estiu com a temporer en la recol·lecció del suro a l’Empordà. Això em va permetre conèixer un món molt ric, però també ple de contradiccions”, relata el director.
“A mi em va convidar la família de la meva nòvia; no era el propietari de les terres, però tampoc un empleat. A més, ja parlava català, però en realitat no era català...”, afegeix. Tot i ai