La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un pla perquè la pobra Premier guanyi més
“Els diners no compren amor”.
El Manchester City va rebre 174 milions d’euros la temporada passada per haver guanyat la Premier League. El Norwich City va quedar últim, va guanyar cinc partits, en va perdre 26, va concedir 84 gols i va rebre 113 milions. Not bad per a un poble, com hauria dit la meva mare, especialista en spanglish.
I una bona plataforma, també, perquè aquest estiu els equips anglesos gastessin 2.200 milions en fitxatges, el mateix que les lligues d’Espanya, Itàlia, França i Alemanya juntes. Delectant-se davant el que l’esperava, un equip acabat d’ascendir a la Premier, el Nottingham Forest, es va gastar 160 milions, el 30 per cent de la totalitat en nous jugadors dels equips de la Primera Divisió espanyola.
Però en el futbol, quan es tracta de diners, no n’hi ha mai prou. El nord-americà Todd Boehly, flamant propietari del Chelsea, acaba de proposar una idea per incrementar encara més la bretxa que separa la Premier dels seus veïns continentals.
“La gent es pregunta per què no tenim diners per a la piràmide del futbol”, va dir Boehly. “La Major League Baseball va fer el partit All-Star aquest any i va treure 200 milions de dòlars d’un dilluns i un dimarts. Podria fer-se un partit All-Star del Nord contra el Sud de la Premier League per finançar la piràmide amb facilitat”. I Boehly va afegir: “Mira, crec que a tothom li agrada la idea de més ingressos per a la lliga”.
Mira, Todd. Mira, nen. El futbol és un esport seriós, no com els teus –no com el beisbol o el futbol americà–, en els quals quinze minuts després de començar un partit la meitat del públic abandona les grades i es consumiran hot dogs i galledes de Coca Cola Light. En el nostre esport els fans s’identifiquen amb els seus clubs més que amb les seves banderes pàtries, més que amb les seves creences religioses, de vegades més fins i tot –especialment a Anglaterra– que amb les seves mares.
A veure si m’explico, Todd: un partit entre el teu Chelsea i el Tottenham és una guerra sense bales –no un espectacle, no una variant del circ o de patinatge sobre gel–. Per tant, un partit de futbol Nord-Sud seria una ridiculesa, o com va definir amb exquisidesa un comentarista anglès, una caca de cavall. Seria un matx anèmic en què ningú no invertiria ni una gota de sang, suor o – molt menys– llàgrimes.
Com deia l’entrenador del Liverpool Jürgen Klopp, l’altre dia entre rialles
Mira, Todd. Mira, nen. El futbol és un esport seriós, no com el beisbol o el futbol americà
durant una roda de premsa: “Jugadors del Manchester United, Liverpool i Everton junts en un mateix equip, el Nord contra el Sud d’Anglaterra. Interessant... Ho va dir de debò?”.
Sí, ho va dir de debò. Todd Boehly es creu, en un gest que ni Nelson Mandela, que els fans del United, el Liverpool i l’Everton suspendran cent anys d’odi, firmaran una treva, cessaran hostilitats durant 90 minuts i faran causa comuna amb un equip del Nord d’Anglaterra contra un equip del Sud format per jugadors del Chelsea, del Tottenham i de l’Arsenal.
Bonica idea, potser, en l’època medieval del futbol, cap al 1908, quan si jugaves per a un club del Nord eres del Nord i quan jugaves per a un club del Sud eres del Sud. El problema avui no només és que jugadors nascuts a Manchester juguen a Londres i jugadors nascuts a Londres juguen a Manchester. És més greu. Un equip All-Star de debò, o sigui, amb els millors, gairebé no tindria jugadors anglesos. Potser Harry Kane, del Tottenham, entraria a la selecció Sud, però fora d’això serien tots europeus (de la Unió Europea) o africans. Els del Nord, tots dels dos equips de Manchester i de Liverpool, serien la meitat jugadors que parlen portuguès a casa com Bernardo Silva, João Cancelo, Rúben Dias, Alisson Becker i Fabinho, amb Cristiano Ronaldo com a suplent.
Una millor idea seria un All-Star entre jugadors anglesos i els altres. O... bé... potser no. Ja que seria una matança a favor dels Kevin de Bruyne, Erling Håland, Mohamed Salah i companyia contra els súbdits de Sa Majestat Carles III.
Ara, esclar, un All-Star espanyol que recaptés fons per a la pobra Lliga podria anar bé. No un Nord-Sud, en aquest cas, sinó una selecció dels millors del centre del país contra els millors de les costes. Ah, no. Perdó. Tampoc. Això ja existeix fa dècades. Es diu Barça-Madrid.
Un partit de futbol Nord contra Sud seria ridícul, un matx anèmic