La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’energia i la inflació, protagonistes del Fòrum La Toja que inaugura el Rei
reixen que ha estat més permeable als conflictes al sector i que la seva operativa s’ha vist més afectada. En total, el Prat suma 2.100 reclamacions contra les aerolínies en els tres mesos d’estiu. D’aquestes reclamacions, més de 1.000 es deuen a cancel·lacions de vols amb sortida des de l’aeroport, mentre que els retards suposen gairebé 900 incidències. Segons dades de la consultora OAG, l’índex de puntualitat del Prat a l’agost va ser d’un 67,7%, de manera que gairebé un terç dels vols analitzats van patir retards. Dels 13.099 vols registrats per OAG aquest mes, en van ser cancel·lats un 0,6%, és a dir, 78. Al juliol, l’índex de puntualitat a Barcelona va ser una cosa menor, d’un 66,5%, mentre que es van cancel·lar 158 vols, un 1,2% del total, assenyala OAG. El nombre més alt de cancel·lacions en aquest aeroport va ser al juny, 185 en total, però hi va haver menys retards, amb un índex de puntualitat d’un 69,2%.
Després del Prat, Barajas és el segon aeroport per incidències presentades. En total, Reclamador.es ha rebut 1.200 demandes de passatgers contra les companyies que hi operen, més de la meitat relacionades pels retards. Amb tot, l’índex de puntualitat de l’aeroport de Madrid és bastant millor que el de Barcelona, amb un 79,6% dels avions que s’enlairen a la seva hora a l’agost. D’aquesta manera, malgrat que aquest aeroport suma més vols i passatgers que el Prat, té més bones dades de puntualitat i menys reclamacions. Rodríguez apunta a dues raons que podrien explicar la diferència: una incidència més gran de les vagues de les aerolínies al Prat i la mateixa capacitat de l’aeroport, més petita que el de Barajas i amb més risc de congestió. “Té menys pistes que Madrid”, assenyala. El segueixen, per nombre d’incidències, l’aeroport de Mallorca. ●
Propiciar un “debat d’altura i rigorós” per “articular consensos” sobre els “problemes complexos” de la societat. Amb aquest esperit se celebrarà la quarta edició del Fòrum La Toja-Vínculo Atlántico, cita que s’ha convertit en imprescindible per a empresaris i polítics d’Espanya i Llatinoamèrica. L’objectiu d’aquest any és consolidar-lo i aconseguir una àmplia projecció internacional gràcies al nivell dels ponents.
Hi haurà cara a cara entre González i Rajoy, Feijóo farà una ponència i Sánchez tancarà les jornades
“Es tracta de compartir els valors que enllacen les democràcies occidentals”, destaca el president de l’organització, l’exministre d’Exteriors Josep Piqué.
Aquesta quarta edició del Fòrum La Toja serà inaugurada pel rei Felip VI, com és habitual, el dia 29. En aquella jornada es lliurarà el premi Vincle Atlàntic, que aquest any reconeixerà el poble d’Ucraïna. Està previst comunicar al ministre d’Exteriors del país, Dmitro Kuleba, que té previst un diàleg amb el seu homòleg espanyol, José Manuel Albares.
Per afrontar el problema del subministrament energètic, que s’ha convertit en peça clau de l’economia mundial, el dia 30 el Fòrum La Toja arrencarà amb una taula sobre la suficiència i autonomia energètica amb el CEO d’Iberdrola España, Mario Ruíz-Tagle; el president d’Enagás, Antonio Llardén, i la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor. A continuació el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, oferirà una ponència sobre la situació d’Espanya i mantindrà un diàleg amb Piqué. També està previst per al mateix dijous el ja clàssic cara a cara entre els expresidents del Govern central Felipe González i Mariano Rajoy.
La taula dedicada a la inflació també serà un dels plats forts del dia. Hi participaran el president del Consell Econòmic i Social, Antón Costas, i la consellera del BCE, Isabel Schnabel, entre d’altres. El també habitual debat entre presidents autonòmics tindrà com a protagonistes Alfonso Rueda (Galícia), María Chivite (Navarra), Juanma Moreno (Andalusia) i Ximo Puig (Comunitat Valenciana).
La tercera i última jornada, el dissabte 1 d’octubre, l’obrirà el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, amb una conferència sobre la globalització. El seguirà l’alt representant per a Afers Exteriors de la Unió Europea, Josep Borrell, que parlarà sobre la defensa estratègica europea. La clausura anirà a càrrec del cap de l’Executiu central, Pedro Sánchez. ●