“La violència del foc és el reflex de la nostra pròpia violència”

Porti’m amb vostè. Pugi a l’helicòpter. Dirigeixo una brigada a la base helitransportada de la BRIF de Daroca, a l’Aragó, dues quadrilles, som 17. I a on anem? Als incendis més devastadors que es produeixen en qualsevol lloc d’Espanya. Farem una volta per estudiar el foc i triar on aterrar, per on començar.

El foc és una bèstia?

Quan comences de jovenet et veus en la confrontació de bèstia i heroi, però després hi penses i t’adones que el foc sempre ha estat una eina valuosíssima.

Però els incendis fan por.

Els bombers som un peó d’escacs, el pegat de l’estiu. El problema és més estructural.

Quin és el problema?

Hem abandonat el territori rural; la massa forestal, que és la que incendia el bosc, s’ha multiplicat. Si abans els nostres avis o els aborígens australians feien cremes controlades, ara ningú no les fa, i això acabarà cremant.

Ha canviat la gestió del territori.

Hi ha absència de gestió. Ens n’hem anat d’un extrem a l’altre. Els nostres besavis i avis van desforestar els boscos per plantar blat i farratge arribant a la desertització en algunes zones.

No tot era tan bucòlic.

No, però ara ho hem abandonat tot, som a l’altre extrem.

L’altre problema és el canvi climàtic.

Sí, hem trencat l’equilibri del planeta i ho pagarem, això és només el principi, els incendis seran cada vegada més severs i extrems. Al final, només sabem cuidar el que ens estimem.

El món sencer crema any rere any.

Superfícies forestals extensíssimes: Xile, l’Amazones, Canadà, l’oest nord-americà, Sibèria..., allà on hi ha una gran massa forestal crema com no havia ocorregut mai, i repercuteix en tots, el planeta n’és un.

Fins i tot s’ha creat un nom per denominar a aquests violents focs.

Megaincendis o incendis de sisena generació. Els bombers apaguem molts focs, però en el fons el problema de veritat no se soluciona. I l’hem creat nosaltres. Hem trencat l’equilibri del planeta.

El foc és viu?

JOSÉ ORDUÑA