El gemec del bosc

El seu és l’extinció dels incendis més devastadors que es produeixen a qualsevol part d’Espanya. És el múscul, però sobretot el cervell que mobilitza i protegeix dues brigades de bombers. A Espanya, el sou d’un bomber oscil·la segons la regió del salari mínim al doble. Porta 20 anys en actiu com a bomber forestal, i les seves reflexions són de pes; al seu llibre Hermano fuego (Pepitas) ens fa viure els incendis en primera persona i aposta per solucions com la gestió del territori mitjançant la ramaderia extensiva per salvar els boscos i la urgent consciència activa contra el canvi climàtic. Ha après a escoltar el gemec del bosc... “I espero acabar els meus dies en un refugi de pau, envellint tranquil·lament, netejant els camins amb les meves tisores i connectantme amb la natura; ara va tot massa de pressa”.

Nosaltres parlem d’ell com si fos intel·ligent, intentem anticipar el seu comportament, però sempre ens sorprèn.

El més dur que ha viscut?

L’accident a Horta de Sant Joan l’any 2009. Hi van morir cremats cinc bombers. Estàvem treballant junts amb el foc en fase de liquidació, però de sobte es va reproduir a la part baixa de la muntanya i va pujar escombrant-ho tot.

Va salvar vostè la vida a la seva brigada.

Vaig decidir que marxàvem d’aquella zona, i l’equip de Lleida va considerar que la cosa no s’anava a complicar i s’hi van quedar. Aquesta va ser la sort d’uns i la desgràcia dels altres.

Aquest estiu ha estat dur.

S’ha disparat la superfície, prop de 300.000 hectàrees cremades.

Com hi podem contribuir els urbanites?

Posant el focus en el consum de proximitat, això ajuda a gestionar el paisatge. Millor consumir be extensiu criat a les serres catalanes que vaca argentina criada amb soja del desforestat Amazones.

Cal llegir les etiquetes.

Però quants fons es dediquen al suport d’aquests projectes de ramaderia local i extensiva i quants a les macrogranges?

Veig que el foc també és política.

En els meus dies baixos penso que si de debò volgués resoldre els incendis forestals, probablement seria més útil sent pastor que bomber.

Ho diu de debò?

Sí. Cal invertir més en ramaderia extensiva que en bombers forestals i hidroavions que costen una bogeria. Són els animals els que es mengen el combustible: els arbres no cremen si no crema abans el petit matoll.

Vostè neteja senders en el seu temps lliure.

No puc evitar pensar que estic col·laborant a gestionar una miqueta el perill.

Expliqui’m les seves reflexions.

Jo treballo en una base amb 50 persones i això m’ha fet molt més tolerant amb la ideologia de cadascú, ser capaç de treure el bo que tenim cada un per sumar.

Què li fa mal?

La ignorància. El canvi climàtic no consisteix a passar una miqueta més de calor a l’estiu; la meteorologia i els cicles agrícoles es tornaran molt complexos i portaran fam, baralles pels recursos naturals, refugiats climàtics... Tot això ho veurem els propers vint anys.

Vostè el foc l’anomena germà.

La seva violència no és res més que el reflex dels nostres propis errors, de la nostra pròpia violència. Un avís més de les nostres decisions equivocades.