Els ‘true patriots’

Després que durant llarg temps a Catalunya l’independentisme s’esforcés a assenyalar els traïdors a la pàtria, assistim com a segon capítol d’aquesta història interminable a l’autodenominació de true patriots per part del sobiranisme de mena, que considera que no hi ha res a negociar amb el Govern d’Espanya. Les polèmiques en bucle de l’independentisme són esgotadores, però pitjor és que desconcerten els ciutadans i perjudiquen les institucions. Ja advertia George Bernard Shaw que patriotisme és el teu convenciment que aquest país és superior als altres perquè tu hi vas néixer. Però l’escriptor irlandès no va pensar mai que el patriotisme pogués acabar sent com una pedra al ronyó, que incapacita a qui la pateix fins al punt de no poder fer res més que prendre calmant rere calmant.

Escriu encertadament el col·lega Sergi Sol que Junts s’ha ficat en un embolic descomunal explotant la frustració a compte de prometre per a demà el Regne del Cel. La bona nova va arribar amb l’ANC, convertida en marca blanca de la formació de JxCat, quan la seva presidenta, Dolors Feliu, va proposar de proclamar novament la independència el primer semestre del 2023, aprofitant la presidència de torn de la UE per part d’Espanya. Ja va suggerir Carles Puigdemont des de Brussel·les fa quatre anys que calia esperar les condicions objectives “per muntar el sidral”. El que passa és que Catalunya no és la granja de George Orwell, i menys en aquests moments tan delicats per a Europa i per al món. El corral no està per espantar gallinàcies.

Feliu va apuntar fins i tot una possible candidatura electoral de l’ANC, curiosament en contra dels estatuts de la pròpia associació. I des de Waterloo no veuen malament la sortida del Govern per marcar perfil i aïllar els republicans. D’idees no els en falten, als true patriots, encaraque poques estiguin prou meditades.

Els manuals d’història deixen ben clar que els bons patriotes són aquells que cuiden les institucions. Però el Parlament, sense una presidenta real, va al ralentí i el Govern, amb tanta tensió, perd oli a cada revolt. La política catalana no passaria la ITV. ●

Les polèmiques en bucle de l’independentisme esgoten i perjudiquen les institucions