Escalada russa a Ucraïna

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

Ahir a primera hora del matí, en un infreqüent missatge televisat, el president rus, Vladímir Putin, es va adreçar als seus compatriotes, a qui va comunicar que havia ordenat una mobilització parcial de reservistes, per enviar-los al front d’Ucraïna. Poc després, el seu ministre de Defensa, Serguei Xoigú, va concretar que els cridats a files seran uns 300.000, amb experiència de combat, i que entre ells no hi haurà ni estudiants ni reclutes, emfatitzant l’adjectiu parcial aplicat a aquesta escalada militar a Ucraïna. Alhora, el ministre Xoigú va admetre que Rússia ha perdut fins avui a Ucraïna uns 6.000 soldats, xifra que fonts occidentals ja eleven a desenes i desenes de milers.

Aquesta ordre suposa, per diferents raons, un punt d’inflexió en l’ofensiva de Putin, que l’ha anomenat des de primera hora “operació militar especial”, eludint tant sí com no el terme guerra, i, també, un canvi en la percepció que en puguin tenir els russos. En primer lloc, suposa assumir que Rússia ha mostrat una debilitat militar impròpia d’un país que somia en alguna cosa semblant a una reconstrucció imperial, i també reconèixer que la invasió no va bé, un fet, d’altra banda, evident des del principi, quan Moscou va fracassar en l’intent d’ocupar Kíiv i enderrocar el seu Govern en pocs dies. En segon lloc, suposa exposar-se al descontentament de la població, que difícilment podrà continuar sostraient-se a la realitat bèl·lica, atès que a Rússia hi ha fins a 25 milions de reservistes, la majoria dels quals no estan, segurament, desitjant ara mateix veure’s lluitant a Ucraïna, de la nit al dia. En tercer lloc, la mobilització suposa la fugida cap endavant de Putin, que avança en la direcció contrària a una possible sortida negociada del conflicte i, alhora, posa a prova la fidelitat del seu cercle més pròxim, on hi ha preocupació i descontentament pel curs dels esdeveniments.

El vicecanceller alemany, Robert Habeck, va definir ahir aquest moviment de Putin de manera breu i contundent: “Una altra mala i errònia decisió de Rússia”. El president rus, òbviament, veu les coses d’una altra manera. Encara que per això hagi de retorçar la realitat contínuament, acusant Occident de sotmetre’l a un xantatge nuclear –quan ell va recordar que posseeix l’arma atòmica tan sols tres dies després d’iniciar la invasió, i ahir va tornar-hi–. O afirmant que disposa de molt armament –quan recentment n’ha sol·licitat a països com l’Iran o Corea del Nord–. O assegurant que és a Ucraïna per defensar els seus –quan va envair el país sense provocació prèvia–. O subratllant que va de veres –quan menteix regularment–.

L’efecte sobre el camp de batalla de la mobilització russa no serà visible tot d’una. Malgrat que Vladímir Putin hagi dit que aquesta operació de desplaçament de nous efectius començava ahir mateix, la veritat és que desplegar sobre el terreny tants efectius, i més en una conjuntura en la qual Kíiv ha pres la iniciativa i ha reconquerit en un parell de setmanes prop de 10.000 quilòmetres quadrats, no serà bufar i fer ampolles.

Mentrestant, al front interior les coses no semblen anar gaire millor. La por s’escampa entre els joves professionals russos. Per més que Xoigú parlés d’una mobilització selectiva, que no els afectaria, no hi va haver en els missatges d’ahir compromisos explícits sobre els límits del nou desplegament de tropes. En poc temps es van exhaurir els bitllets d’avió cap a l’estranger i hi va haver més afluència a punts fronterers terrestres. I el líder opositor, Aleksei Navalni, va manifestar, en to ombrívol, que la mobilització portarà “a una tragèdia massiva” i generarà “una quantitat de morts massiva”. Malauradament, potser tingui raó. ●

La mobilització que Putin ha ordenat és “una altra errònia i mala decisió de Rússia”