Guerra fiscal per a llarg

La guerra fiscal declarada per les comunitats de Madrid i d’Andalusia, totes dues liderades pel Partit Popular, constitueix un desafiament polític al Govern de coalició del PSOE i d’Unides Podem davant la perspectiva de les cites electorals previstes per a l’any vinent. Les dues autonomies presenten la supressió de l’impost de patrimoni i la deflactació de la tarifa de l’impost de la renda com un exemple de l’alternativa econòmica d’aquest partit davant la del Govern central, en línia amb el que defensa en el seu programa electoral a escala estatal. És a dir: la baixada d’impostos com a via per reactivar l’economia i, a la llarga, incrementar la recaptació fiscal.

Malgrat això, el desgavell autonomicofiscal que ha provocat l’ofensiva dels populars, després d’afegir-se la comunitat andalusa –la més poblada d’Espanya– al que semblava una política unilateral de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, perjudica d’entrada el conjunt de l’economia espanyola. La competència fiscal entre autonomia trenca l’equilibri tributari entre territoris, provoca deslocalitzacions de residències de ciutadans i empreses i, a la vegada, genera inestabilitat institucional. No és un camí pel qual s’hauria de persistir, ja que la seguretat jurídica és fonamental per a la bona marxa del país.

Des de diverses instàncies es reclama que el Govern espanyol intervingui per harmonitzar els marges d’autonomia fiscal de les comunitats autònomes, per evitar grans variacions de l’esquema tributari general, tal com recomana la comissió d’experts sobre la reforma fiscal creada en el seu moment. Però això, com ha reconegut la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va estretament lligat a la negociació del nou sistema de finançament autonòmic i, en última instància, a la gran reforma fiscal pendent a Espanya des de ja fa molts anys.

Res fa pensar, en aquest sentit, que les dues reformes puguin afrontar-se abans de les eleccions generals que s’haurien de celebrar a finals de l’any 2023. Hi ha massa divisió per fer possible el consens necessari entre els dos grans partits, cosa que també representa un greu problema per al país.

Tot apunta, per tant, que la política fiscal serà el gran cavall de batalla de debat polític de cara a les pròximes cites electorals. Al cap i a la fi, en vista de la impossibilitat immediata d’aconseguir una pau fiscal, pot ser una bona ocasió per confrontar i debatre sobre la millor política econòmica i fiscal que necessita Espanya. Els ciutadans, al final, decidiran amb el seu vot. ●

Els impostos són el gran cavall de batalla fins a les pròximes eleccions generals