La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nerea, 24 anys: “M’he retocat el mentó, em feia la cara plana”
● Cada vegada més joves i a edats més primerenques se sotmeten a retocs estètics ● L’edat mitjana baixa a 20 anys empesa per la insatisfacció amb la imatge pròpia ● La influència de les xarxes socials i la pandèmia, possibles explicacions
La Nerea té 24 anys. Malgrat la seva curta edat, ja porta diversos tractaments estètics a la motxilla. La seva via d’accés a aquest món va ser per l’acne hormonal que li van diagnosticar. “Estava bastant acomplexada perquè se’m veia la pell malament”, explica a La Vanguardia. És per això que va anar a una clínica de medicina estètica, per posarhi remei. Li van fer diversos tractaments (un amb làser, un píling i un tractament de PRP, amb plasma derivat de les plaquetes). El resultat va ser tan bo que va fer que s’interessés per altres tractaments.
Al final, i malgrat que li feia una mica de por –“No m’agraden gens les agulles”, confessa–, es va acabar retocant els llavis i el mentó, tots dos amb àcid hialurònic. Per què? Perquè no es veia bé. “Tenia el mentó retret i no em veia gaire bé, em feia la cara bastant plana. Em van dir que amb el que em farien se m’allargaria”. Avui es mostra satisfeta amb el resultat. Per això, no descarta en un futur –“Ara no perquè em veig bé”– fer-se altres retocs. “Si ho faig, serà a la cara, que és el que et mira tothom. El cos m’és més igual”.
No és l’única noia jove que ha recorregut a la medicina estètica per veure’s millor. Un estudi recent de la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME) ho testifica. Presentat dimarts en societat, apunta que l’edat mitjana d’accés a aquest tipus de servei ha passat dels 35 als 20 anys els últims anys.
El 2019 la SEME ja va detectar per primera vegada com es reduïa l’edat d’accés a la medicina estètica. Els seus professionals expliquen que la via principal d’entrada d’aquest col·lectiu són els tractaments corporals. En noies, per tractar-se la cel·lulitis o per a una reducció de greixos; en nois, per a la fotodepilació i el tractament de l’alopècia. Un altre tractament estrella en joves és l’acne i les seqüeles. Admeten, en paral·lel, que també han detectat un lleuger increment en tractaments facials a través dels injectables, sobretot en l’ús de l’àcid hialurònic –com en el cas de la Nerea– per al farciment de llavis.
Diuen que la pandèmia hi ha ajudat. La raó? La mascareta.
“La mascareta va suposar un punt d’inflexió per al retoc de llavis: la inflamació que segueix la punxada quedava amagada, de manera que l’ús era molt ben rebut”, explica la doctora Petra Vega, metgessa estètica i tresorera de la SEME. Relata que, evidentment, els joves que se sotmeten a aquest retoc ho fan perquè el llavi es vegi millor, cosa que implica que no els fa res, a priori, que els altres sàpiguen que s’han fet un retoc estètic. “Fins i tot de vegades són ells mateixos els que ho diuen”.
La Judith, de 23 anys, no va tenir cap objecció a comentar-ho amb els amics més pròxims.
Com la Nerea, també es va fer un retoc als llavis, que li va costar al voltant de 400 euros. Admet que les xarxes socials van ser les que la van motivar a fer el pas. Sobretot els influencers que segueix, “que es feien cada vegada més retocs”. Explica que va ser a partir d’allà quan va començar a mirar-se “més al mirall” i a buscar informació sobre aquests retocs estètics. Fins que va arribar un moment que es va preguntar: “Si ells ho fan, per què jo no?”. I ho va fer, malgrat que no sentia “cap tipus de complex” als llavis i que es considera una persona “natural” que amb prou feines es maquilla.
Malgrat que ha quedat molt satisfeta amb el resultat, assevera que no té intenció de fer-se cap més retoc. “A tot estirar, em tornaria a fer els llavis perquè, amb el temps, el cos absorbeix l’àcid hialurònic, i m’acabarà desapareixent”.