El virus del Nil Occidental, transmès per mosquits, ja és endèmic a Catalunya

El virus del Nil Occidental, del qual el 16 de setembre es van notificar dos casos en persones de Reus, ja s’ha establert de manera permanent a Catalunya. No es transmet amb facilitat entre persones, per la qual cosa es descarta que pugui causar una gran epidèmia. Però pot convertir-se en la causa principal d’encefalitis – una inflamació del cervell potencialment mortal–, tal com ha passat en altres regions del món, on s’ha convertit en endèmic.

El virus, originari de l’Àfrica subsahariana, es transmet per picades de mosquit i en té el reservori natural en aus. Ha arribat a la península Ibèrica a través d’ocells migradors i s’ha instal·lat en poblacions de mosquits i d’aus, on persisteix durant l’hivern, informa Núria Busquets, investigadora del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSAIRTA).

Tot i que un 80% de les infeccions en persones són asimptomàtiques, el 20% restant causen febre del Nil Occidental, una malaltia que es caracteritza per un inici abrupte de símptomes que poden incloure febre, mal de cap, dolor muscular, dolor ocular, vò2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

Itàlia (25)

FONTS: mits o erupcions cutànies.

En un de cada vint casos de febre del Nil Occidental (o un 1% del total d’infeccions), el virus infecta el sistema nerviós. D’aquests, un de cada sis (o un de cada 600 infeccions) és mortal, i els altres poden deixar seqüeles.

Els dos casos identificats a 2022

Hongria

Reus s’han diagnosticat en persones que van ingressar en un hospital amb símptomes neurològics i que corresponen a un 1% d’infeccions que afecten el sistema nerviós. Això indica que hi pot haver diverses desenes de persones de la mateixa zona que han tingut febre del Nil Occidental les últimes setmanes, però que no n’han estat diagnosticades perquè poden haver confós els símptomes amb els d’una grip. El nombre d’infeccions asimptomàtiques possiblement ascendeix a més d’un centenar.

El primer virus del Nil Occidental descobert a Catalunya va ser detectat en un ocell de presa que va morir a Lleida el 2017 – concretament, en un astor–. Virus amb el mateix genoma s’han detectat el 2020, 2021 i 2022 en aus i mosquits de la mateixa zona, informa Núria Busquets.

Les anàlisis genètiques indiquen que el virus no és reintroduït cada any per ocells migradors, sinó que ja té presència permanent en mosquits i aus de Catalunya, aclareix Jordi Figuerola, especialista en virus del Nil Occidental del CSIC a l’Estació Biològica de Doñana.

A la resta d’Espanya, on aquest estiu no s’ha detectat cap cas d’infecció en persones, el virus és endèmic a l’oest d’Andalusia i Extremadura. Des del 2020 també se n’han detectat infeccions en aus i èquids de les províncies de Castelló, Ciudad Real i Jaén.

A la Unió Europea aquest estiu ha estat el segon amb més casos de la història, amb 722 diagnòstics de febre del Nil Occidental. Itàlia i Grècia són els països més afectats. Europa registra des de finals del segle XX una tendència lenta, però sostinguda a l’alça, pel que fa al nombre de casos.

Els contagis es produeixen a l’estiu i a principis de tardor, seguint el cicle anual d’activitat dels mosquits del gènere Culex, que són els que transmeten el virus, informa Jordi Figuerola. Controlar les poblacions de mosquits és la millor estratègia de prevenció, assenyalen els especialistes consultats per a aquest article. Per això convé evitar que trobin aigües estancades que els serveixin com a focus de cria.

El virus només infecta persones si els mosquits l’han adquirit d’una au, però no es transmet d’una persona a l’altra a través dels mosquits. Tot i això, sí que pot transmetre’s per transfusions de sang, per trasplantaments, de la mare al fetus durant l’embaràs o al nadó durant la lactància.

La infecció afecta el cervell en un de cada 100 casos i és mortal en un de cada 600

A causa de la sospita que hi pugui haver més d’un centenar de casos asimptomàtics a Catalunya, ara s’analitza la presència del virus a totes les donacions de sang de les comarques del Baix Camp (on s’han detectat els dos casos de Reus), de l’Alt Camp (on aquest estiu s’ha detectat el virus en aus) i de la Conca de Barberà (on solen anar els astors de l’Alt Camp). S’aplica el mateix protocol a donants de sang de la resta de Catalunya que hagin pernoctat durant els últims 28 dies en alguna d’aquestes tres comarques, informa Ana Martínez, cap del servei de control epidemiològic del Departament de Salut. ●