La Vanguardia (Català-1ª edició)
La noia del bingo que llegia Allan Poe
Olga López del Castillo estava fent una breu substitució a Tortosa quan va ser assassinada d’un tret, pocs dies abans d’anar-se’n a treballar a una altra sala de jocs a Berga
El títol d’aquesta crònica es va manllevar del deliciós homenatge que l’escriptor José Luis Muñoz va dedicar dimecres al seu blog a Olga López del Castillo Ruiz. La dona tenia 50 anys, va néixer i es va criar al barri de Llefià, a Badalona. Ella era provisionalment l’encarregada del bingo de Tortosa on dilluns a la matinada van irrompre tres encaputxats armats i van obrir foc.
No feia ni tres dies que treballava en aquella sala, fent una substitució com a encarregada, per la baixa d’un company, amb la previsió d’anar-se’n a treballar al cap de pocs dies a un altre bingo, a Berga (Berguedà), “perquè li encantava la natura i la muntanya”, destaca el seu germà gran, en Pepe. L’Olga estava a punt de tancar quan una bala la va ferir de mort. Encara va tenir temps d’accionar el botó d’alarma per avisar la policia.
Reservada per a les seves coses, no va explicar ni tampoc ningú no va necessitar preguntar pel seu passat quan el 2019 va arribar al petit poble de Bossòst, a la Val d’Aran, per dirigir el bingo acabat d’inaugurar. “Menuda, morena, treballadora, els braços profusament tatuats, serrell sobre el front, expressió dura que s’endolcia amb somriures freqüents”. Així la dibuixa Muñoz al seu blog i ahir al telèfon la recordava emocionat.
“A Bossòst ens coneixem tots i l’Olga cridava l’atenció per l’empatia i amabilitat”. Es va instal·lar en una de les cases de la part alta del poble, on tenia unes vistes privilegiades de la vall.
El bingo no va durar obert gaire temps, però l’Olga va continuar vivint a la vall atrapada per sempre pels seus paisatges, les seves muntanyes i la pau que hi havia trobat. “Havia coincidit moltes vegades amb ella, però la recordo especialment amb motiu d’una de les edicions del Black Mountain Bossòst, el festival de gènere negre”, recorda l’alcalde, Amador Marqués. Aquell any el bingo era un dels patrocinadors del certamen literari i alguns dels actes es van organitzar al local, com el lliurament de premis, de què es va encarregar l’Olga personalment.
“Era una gran lectora, una dona culta i aficionada al gènere de terror, especialment als contes d’Edgar Allan Poe. Fins i tot portava un corb tatuat en una cama”, rememora José Luis Muñoz.
L’Olga volia tornar a viure a Bòssost. Ho va explicar diverses vegades a l’escriptor, a l’alcalde, a la quiosquera i a tots els amics que la recorden emocionats i entristits. També a la seva família. A l’estiu li van oferir treballar a l’Eth Hiru, molt més que el bar de la plaça del poble, un local social de trobada que freqüentava. “S’havia compromès amb els responsables del bingo per traslladar-se a Tortosa i reactivar el local acabat d’inaugurar al maig, per això va refusar l’oferta del bar, però els va demanar que l’esperessin perquè així que s’acabés el contracte tornaria ja per sempre a les seves muntanyes”.
L’Olga, sense fills, enamorada dels animals, sobretot dels gats, estava vivint amb la seva mare al mateix barri de Llefià on s’havia criat. Feia compatible l’ocupació al bingo amb una altra feina en un bar de Badalona. Quan era a Tortosa treballant s’allotjava a l’hotel situat davant del bingo. Provisionalitat pensant a marxar.
El seu germà Pepe i el seu germà Óscar van arribar ahir a primera hora del matí al tanatori de Tortosa per poder tramitar el trasllat del cos de la seva germana a Badalona. La voluntat de la família és fer el funeral al seu barri.
“Al cap d’un parell de dies hauria acabat la feina a Tortosa i havia de tornar a casa. El trasllat a Berga era imminent”, lamenta en Pepe, en una demostració admirable de fortalesa.
Com a fill gran, s’ha passat gairebé tota la seva vida exercint de puntal de la família. El pare de l’Olga, d’en Pepe i de l’Óscar va morir fa quaranta anys. Família humil, tots van haver de pedalar de valent. “L’Olga ajudava la meva mare quan anava a fregar cases”, recorda en Pepe.
Després de passar pel tanatori, la família de l’Olga se’n va anar a la comissaria dels Mossos a recollir les poques pertinències que la seva germana tenia quan s’allotjava a Tortosa. Una bossa, coses per a la neteja personal i el telèfon mòbil. A la tarda, ja a Badalona, li van donar les seves coses a la mare, María Ruiz, de 80 anys. “A la meva mare li sembla que sentirà la porta en qualsevol moment i que entrarà l’Olga”, comenta en Pepe, sencer. “Dilluns em vaig ensorrar quan ens van trucar”.
Formaven una família unida. Els costa una barbaritat parlar de cop en passat. “Les seves nebodes eren com les seves filles”.
Sobre el seu caràcter, el germà gran destaca que era una dona
“Podia tenir caràcter; si em diguessin que va plantar cara als atracadors, m’ho creuria”, diu el germà
La família es personarà en el cas: “No ens la tornaran, però com a mínim que no ho tornin a fer”
bondadosa però forta. “Era una persona molt amable, una amant de les persones i molt amiga de les seves amigues, però que no li toquessis els nassos. Podia tenir caràcter. No he vist les imatges de l’atracament, però si em diuen que va plantar cara als atracadors, m’ho creuria. No era una insensata, però si calia plantar cara, plantava cara”. Sumava més de 15 anys d’experiència en bingos. No havia patit cap atracament, almenys que tingués coneixement la família. Sí una baralla important en un bingo de Barcelona que va acabar en un judici on va declarar com a testimoni. “No tenia por”, diu.
El seu germà gran assegura que es personarà amb la família com a acusació en la causa oberta al jutjat. “Sé que res del que puguem fer no ens tornarà la meva germana, però almenys que no ho tornin a fer”, destaca en Pepe, de 54 anys. ●