La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ajuntaments i veïns podran denunciar les ocupacions conflictives
Els ajuntaments i les comunitats de veïns podran denunciar les ocupacions delinqüencials, és a dir, les que generen problemes seriosos de convivència, un dels malsons dels alcaldes sobretot –però no només– a l’àrea metropolitana de Barcelona. Ho van anunciar ahir la consellera de Justícia de la Generalitat, Lourdes Ciuró, i la consellera de Drets Socials, Violant Cervera. En un principi, són els propietaris dels immobles els que tenen la potestat de portar aquest tipus de situacions davant els tribunals. Però des de fa anys s’ha detectat que quan els pisos, els locals o les naus industrials són propietat de grans tenidors, ens com els fons voltor o la Sareb, se’n desentenen.
La nova legislació vol donar eines als consistoris i als veïns perquè no se sentin indefensos. Només es podran fer servir quan hi hagi problemes greus de convivència, com, per exemple, tràfic de drogues, intimidació o amenaces.
En algunes ocasions excepcionals, els ajuntaments han aconseguit salvar l’escull de la propietat, però tot el procés era veritablement lent. Ara, amb el canvi del Codi Civil, es donarà un mes de marge perquè els grans tenidors actuïn. Si no fan res, l’administració local i les comunitats hi podran intervenir.
Paral·lelament, la Conselleria de Drets Socials prepara una reforma de la llei d’habitatge amb un règim sancionador que va des dels 9.000 fins als 90.000 euros per als grans tenidors.
També es pretén que els pisos, una vegada desocupats, puguin passar a ser públics.
Els dos departaments de la Generalitat volen tenir enllestits els redactats de les modificacions legislatives el mes que ve, però després les dues reformes hauran de rebre el beneplàcit del Parlament de Catalunya. Així doncs, la resposta a les demandes dels alcaldes haurà d’esperar uns mesos.
“És un tema que genera alarma social”, va reconèixer Lourdes Ciuró. Quan es pot considerar que una ocupació és delinqüencial? “Això ho decidirà un jutge. Però els ajuntaments o les comunitats podran obtenir la documentació per argumentarho”, va respondre la consellera de Justícia.
“Sempre parlem només d’ocupacions que generen conflictivitat”, va especificar Violant Cervera. Segons dades ofertes en roda de premsa, actualment hi ha 7.345 denúncies per ocupació a Catalunya. Les ocupacions catalanes –comptant les conflictives i les que no ho són– suposen un 45% de tot Espanya, i un 75% són a la demarcació de Barcelona.
En aquest sentit, es van oferir dades referents al parc públic d’habitatge de la Generalitat de Catalunya, que no representen ni de bon tros el total de la qüestió, però en poden ser un cert indicador: hi ha 950 ocupacions entre 21.743 pisos. D’aquestes, una de cada quatre es consideren conflictives, van relatar les conselleres. ●