La Vanguardia (Català-1ª edició)
Fernando Franco reivindica la sexualitat de les persones amb discapacitat
El Festival de Sant Sebastià aplaudeix ‘La consagración de la primavera’
Després de La herida, on abordava el trastorn límit de la personalitat, i Morir, sobre la manera en què afecta una parella el càncer terminal que pateix un d’ells, Fernando Franco aconsegueix amb La consagración de la primavera, rebuda amb una gran ovació ahir en la presentació al festival de Sant Sebastià, la seva pel·lícula “més lluminosa”. I segurament més ambiciosa, ja que explora temes interessants com el dret al sexe de les persones amb discapacitat i la figura de l’assistent sexual.
La pel·lícula segueix la Laura (Valeria Sorolla), una noia de 18 anys verge, procedent de Manacor i d’una família molt religiosa, que arriba a Madrid a estudiar Químiques. Se sent sola, té pocs recursos econòmics i necessita sentir-se útil perquè diu que vol fer coses però no les acaba mai. En una festa coneix per casualitat en David, un noi amb paràlisi cerebral amb qui entaula una relació d’amistat.
Se sent molt còmoda al seu costat, parlen i escolten música a la seva habitació i també estableix una relació molt familiar amb la seva afectuosa mare –encarnada per Emma Suárez–, que un dia li comenta que ha pagat prostitutes i assistents sexuals per satisfer les necessitats d’en David. En aquest instant, la Laura sentirà la necessitat d’ajudar el seu amic també en aquest aspecte, tot i que cobrant. “M’interessava parlar de la figura de l’assistent sexual, un tema que desconeixia. Partir d’aquest tema per construir uns personatges que orbiten al seu voltant sense que fos una pel·lícula que pretén pontificar sobre res”, explica Franco, que intenta “no jutjar els personatges i deixar buits perquè l’espectador pensi sobre el que ha vist i tregui les seves pròpies conclusions”.
El realitzador assegura que volia treballar “sobre la idea del prejudici” i opina que no hi ha gaires pel·lícules que toquin aquesta qüestió i que és com una “zona fosca a la qual no es presta l’atenció que necessita” malgrat que “forma part de la nostra realitat quotidiana; el fet que doni peu a parlar d’un tema, a pensar-hi i no es miri cap a una altra banda, ja em val”.
La barcelonina Valeria Sorolla, que debuta com a actriu en aquest film, va sentir que estava en un “projecte especial” des del moment del càsting. “Sento que he viscut un viatge intern amb la Laura, que em va transformar fins que vaig acabar el rodatge” i ha connectat amb ella “des del moment vital en què es troba: allò de sortir de casa per primera vegada, voler certes coses i no poder és una cosa amb què vaig empatitzar des del principi i, sobretot, més que amb les experiències, amb les emocions”.
La jornada d’ahir va tenir un altre títol protagonista, El crítico, un documental dirigit per Juan Zabala i Javier Morales Pérez que s’endinsa en la vida personal i professional del conegut articulista cinematogràfic Carlos Boyero. El crític, que desperta amors i odis amb la seva ploma afilada, el flagell de la indústria cinematogràfica espanyola durant molt de temps, ha decidit deixar de recórrer els festivals: “Estic cansat, exhaust”, en confessa en una entrevista amb aquest diari.
El film contraposa les opinions d’amics i companys com Oti Rodríguez Marchante, Borja Hermoso o Jesús Mantilla amb la d’una nova generació de periodistes que treballa molt avalada en les xarxes socials i per a qui Boyero ja és el passat. Però El crí
és sobretot Boyero parlant sense pèls a la llengua de temes discutits com la seva tensa relació amb Pedro Almodóvar, de qui l’irrita “gairebé tot el seu cinema”, o els seus conflictes amb els directors dels mitjans on ha treballat. ■
El documental ‘El crítico’ s’endinsa en la vida personal i professional de Carlos Boyero