La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cantautor, publica ‘Fórmula Vol. 3’
Romeo Santos
El rei de la bachata, Romeo Santos (Nova York, 1981), torna amb nou àlbum, Fórmula Vol. 3, 21 temes que inclouen duos amb Rosalía ( El pañuelo) i Justin Timberlake ( Sin fin). Temes en què manen la bachata i les lletres de desig, de desamor i, per descomptat, de la seva redempció a través d’un altre cos. Nascut com Anthony Santos i líder del grup Aventura abans de llançar-se fa una dècada en solitari, el cantautor promociona a Madrid el seu nou disc i acaba d’obtenir dues nominacions als Grammy Llatins.
Quin és el poder de la bachata?
És un gènere molt ballable i transmet alegria, felicitat, però també nostàlgia, amargue, com diem al meu país. Quan pots gaudir d’un contingut musical que et transmet diferents emocions ja vas guanyant. Si estàs trist, escoltes bachata, si vols ballar, balles bachata, si vols amargar-te perquè tens una depressió amorosa, també pots sentir bachata.
Parla de l’amargue i al seu nou àlbum hi ha molts temes de desamor i de superar-lo. D’on venen les lletres que compon?
Algunes d’experiències viscudes, d’altres d’amistats que estan passant per les bogeries que jo converteixo en cançons, i de vegades són coses que un crea, fictícies, com el tema Suegra. La percepció de molts és que jo tenia problemes amb la meva sogra. I de cap manera. Cal mantenir aquesta jocositat. I compondre cançons en què la gent digui “és el que jo sento” o el que senten uns amics meus. Crear coses que no sonin forçades. I el desamor el comparteix tothom.
Com han funcionat les col·laboracions d’aquest àlbum?
Ha plogut molt des del seu inici als noranta amb Los Tinellers de la Bachata?
Ha tronat i tot. Hi ha hagut molts canvis, no només en la meva carrera, sinó en el nostre gènere. Una infinitat d’artistes han fet incursions en la bachata. És un senyal que la nostra cultura, el nostre gènere, són bonics.
Quina relació té amb la República Dominicana vostè, que ja va néixer al Bronx?
El meu pare és nascut i criat a Moca, a la República Dominicana. I ser cantant bachatero em dona el títol de representant de la seva cultura, un vincle molt fort amb el meu país. Jo soc dels que dic que vaig triar ser més dominicà del compte, vaig poder dir que era salser americà, però m’omple d’orgull dir que soc dominicà. ●