Un entorn tòxic

Madrid –i màxim favorit a guanyar la pròxima Pilota d’Or– França li ha perdonat ja el seu pecat de joventut, però aquesta tèrbola operació de xantatge al seu company de selecció Mathieu Valbuena amb un vídeo de contingut sexual li va costar, a Benzema, llargs anys d’exclusió de l’equip dels bleus. Les amistats perilloses de la seva infantesa en un suburbi de Lió li van passar factura.

França, sovint idealitzada perquè se sap vendre bé i amaga les seves misèries, és un país socialment molt complicat, amb alts nivells de violència i de criminalitat, amb barris on ni la policia no s’atreveix a entrar. No és casual que l’extrema dreta obtingués més d’un 40% de vots les últimes presidencials i que es vegi capaç de conquerir l’Elisi.

El món del futbol, incloenthi els seus ídols tan exageradament remunerats, no és aliè a aquesta realitat francesa en part tan explosiva. Al contrari, és freqüent que els jugadors que triomfen sorgeixin de banlieues molt difícils a la perifèria de les grans ciutats. Un exemple va ser Zinédine Zidane, que va créixer a La Castellane, una cité molt degradada del nord de Marsella.

Els darrers escàndols, que fins i tot han esquitxat indirectament Kylian Mbappé, la màxima esperança del futbol francès, tenen un efecte desestabilitzador quan falten només dos mesos per al Mundial de Qatar. El davanter del PSG és, a més, en el punt de mira pel seu conflicte en el tema dels patrocinadors de la selecció. I fins i tot el mateix president de la federació, Noël Le Graët, trontolla entre acusacions de mala gestió i assetjament sexual. No és l’ambient més propici per intentar revalidar el títol conquerit el 2018.