“No seré un fantasma”

Federer, que a partir de demà s’acomiada a la Laver Cup, somia amb jugar un dobles amb Nadal i continuarà vinculat a la raqueta

Nascut a Basilea i amb residència a Wollerau, al seu país, Roger Federer no pot amagar que Londres té un lloc preeminent al seu cor. “Aquesta ciutat ha estat especial per a mi, potser el lloc més especial”, confessa. A la capital britànica va guanyar vuit vegades Wimbledon (a més en quatre edicions més es va quedar a un pas), i dues, l’ATP Finals (de les cinc finals a què va arribar). “Crec que és molt apropiat acabar la meva carrera aquí”, va explicar, com una gest de complicitat amb els seus millors dies amb la raqueta.

Malgrat tot, el seu primer pensament, quan a començaments d’estiu va veure que el genoll li guanyaria el set definitiu, era retirar-se a casa, al Swiss Indoors Basel, que se celebra entre el 24 i el 30 d’octubre. “No va ser ni una opció”, va descartar. Per un motiu de pes. “No puc jugar els partits individuals”, va confirmar ahir l’helvètic en roda de premsa a l’O2, on a partir de demà es disputa la Laver Cup, el seu últim torneig després de 24 anys al circuit.

Així doncs, Federer dirà adeu jugant un dels dobles de demà entre els equips d’Europa i la resta del món. El capità europeu, Björn Borg, decidirà qui serà la seva parella. “Seria un somni absolut jugar el partit de dobles aquí amb Nadal”, va assegurar. “Ha estat la meva gran rivalitat”, va resoldre el suís. El balear aterra avui a Londres per participar al torneig. Djokovic, Tsitsipàs, Ruud i Murray, amb Berrettini de suplent, són els altres integrants del combinat del vell continent.

Davant els periodistes, el suís es va obrir i va parlar de les seves sensacions davant la imminent retirada. “Estic nerviós perquè fa molt que no jugo i espero estar competitiu”, va desitjar. El rendiment de tot un guanyador de 20 Grand Slams és una incògnita, ja que no salta a una pista des del juliol del 2021, fa 14 mesos.

A Federer també se li va preguntar sobre el procés que el va portar a anunciar el final de la seva carrera. “A Wimbledon –quan va assistir al centenari de la pista central i va rebre una gran ovació– vaig pensar que potser hi hauria l’oportunitat de tornar l’any que ve”, va descobrir. Tot es va torçar quan va voler augmentar la intensitat dels entrenaments. “No podia i tampoc no volia acabar la carrera amb més operacions”, va assenyalar. Amb 41 anys, només hi havia una sortida. “Estàs trist quan t’adones que és el final”.

Això sí, vol continuar lligat al tennis, al circuit, tot i que encara no sap com. “El tennis m’ha donat massa. M’he enamorat de massa coses. Em tornareu a veure: no seré un fantasma”, va prometre abans de l’últim ball. ●

No puc jugar els partits individuals, però seria un somni absolut jugar un dobles amb Nadal”

És trist quan t’adones que és el final; a Wimbledon vaig pensar que hi havia possibilitats de tornar” Roger Federer guanyador de 2 grand la