La Vanguardia (Català-1ª edició)
Multa rècord a Glovo de 79 milions per haver treballat amb falsos autònoms
L’empresa preveu recórrer davant la justícia la sanció de la Inspecció de Treball
Glovo va rebre ahir una multa rècord de 79 milions d’euros per haver repartit amb una flota de 10.600 falsos autònoms a Barcelona i València.
Les infraccions responen al model de repartiment de la plataforma entre el maig del 2018 i l’agost del 2021, quan encara no havia entrat en vigor la llei rider (que obliga a contractar els missatgers com a assalariats). Tot i això, la Inspecció de Treball –igual com la jurisprudència del Tribunal Suprem– considera que la companyia estava incomplint la normativa laboral espanyola i per això li imposa ara aquestes sancions.
L’empresa catalana, que va ser adquirida per la multinacional alemanya Delivery Hero a finals del 2021, va anunciar ahir que presentarà al·legacions per recórrer la infracció davant la justícia. És un camí que ja ha emprès altres vegades per casos semblants, en què també ha estat denunciada per haver repartit amb falsos autònoms.
En aquest últim cas, el més gran fins ara, la Inspecció considera acreditat que Glovo no és una simple intermediària en la contractació de serveis entre restaurants i repartidors, sinó una empresa que presta serveis de repartiment i fixa les condicions essencials de prestació d’aquest servei. Per això, considera que entre l’empresa i el missatger es presenten les notes de dependència i alienitat pròpies de la relació laboral.
La quantia de la multa –79 milions d’euros– és el resultat de sumar les sancions a Barcelona i València. A la capital catalana –on Glovo va operar amb 8.300 riders durant tres anys– l’empresa ha de pagar 39 milions d’euros per no haver donat d’alta els repartidors en el Règim General de la Seguretat Social i 24,1 milions més relatius a una acta de liquidació per falta de cotització d’aquests treballadors. A València –on la firma va ocupar 2.300 persones– les actes d’infracció per no haver donat d’alta els missatgers a la Seguretat Social arriben als 10,7 milions d’euros i les actes de liquidació ascendeixen a 5,05 milions. A més, s’ha imposat una sanció per obstrucció a la tasca inspectora que ascendeix a 2.500 euros.
Després de coneixe’s la infracció per mitjà de la Ser, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va advertir ahir al Congrés dels Diputats que Glovo “vulnera els drets laborals dels seus treballadors i obstrueix la tasca de la Inspecció de Treball”, un fet que va qualificar de “gravíssim” en un Estat social i democràtic de dret, on les empreses “han de complir la llei”. La ministra –que supervisa les actuacions de la Inspecció de Treball– va advertir que “ens trobem davant una autèntica actuació de falsos autònoms i el pes de la llei caurà sobre aquesta empresa”.
Amb aquesta macroactuació, Glovo suma multes que superen els 127 milions d’euros de quantia des de començament d’any. En tot cas, són sancions que es refereixen al model antic de repartiment, és a dir, anterior a l’entrada en vigor de la llei rider.
Precisament aquesta normativa va ser aprovada pel Govern espanyol amb l’objectiu de posar fi a la vulneració del marc laboral per part de les plataformes de delivery. Des que el fenomen va irrompre el 2015, aquestes pràctiques anaven més enllà de Glovo: els seus rivals, Uber Eats, Deliveroo (que va abandonar Espanya el 2021) o Stuart també operaven amb flotes de repartidors autònoms. Durant els últims anys, el fenomen es va judicialitzar amb una allau de casos als jutjats que van portar el Tribunal
La sanció respon al model anterior a la llei ‘rider’ i afecta 10.600 repartidors de Barcelona i València
Suprem a pronunciar-se a favor de la relació laboral entre plataformes i repartidors. La normativa del Govern espanyol volia reforçar aquesta obligació. Tot i això, després d’un any de l’entrada vigor de la normativa, Glovo i Uber Eats continuen operant amb riders autònoms. Les dues companyies han modificat lleugerament la seva operativa donant més flexibilitat al repartidor a l’hora de fixar els preus. En tots dos casos defensen que així esquiven les exigències de la normativa, però el Govern espanyol ja ha manifestat la seva preocupació.
Cal veure si ara la Inspecció aconsegueix acreditar que les plataformes vulneren el nou marc legal i si aquest organisme actua amb la mateixa contundència que ahir. ●