La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Visc en harmonia, en un moment d’agraïment i satisfacció”
On troba la pau? Ara mateix, prenent un cafetó, fumant-me un cigarret i mirant el mar mentre parlo amb vostè. El mar per mi és un espai de pau, un lloc curatiu. Diuen que a partir dels 50 un comença a analitzar el que ha estat la seva vida.
No tinc gaire temps de mirar enrere; quan veig fotos antigues ja no m’hi reconec, és com haver viscut altres vides. Amb el temps he pres més consciència que el que importa és aquí i ara.
Es dedica temps?
Participo des de fa anys en un grup de set dones que ens reunim dues vegades per setmana per rebre classes de ioga. S’ha convertit en un espai important on compartir que ens omple de pau i energia.
Els cercles de dones són guaridors.
Vam començar Ariadna Gil, Maribel Verdú i jo. S’ha creat un lloc de trobada, de confiança, d’ajuda mútua.
Encara li diuen Chiqui?
La meva família. El meu pare va morir el 2012, però el tinc molt present. Va ser ell qui va impulsar el meu ofici. Va llegir en un diari que buscaven noies per a un pel·lícula i vaig anar al càsting amb la meva mare, que ja està molt gran.
La cuida?
Sí, les persones grans ens necessiten, necessiten moltíssim el nostre afecte. El que va passar amb els ancians durant la pandèmia és indigne d’una societat. Vivim a tota velocitat, sota pressió, i ens oblidem dels afectes i de la compassió cap aquells que ens ho han donat tot.
L’espanta fer-se gran?
M’espanta perdre la meva autonomia, jo sempre soc la que porta el pes, però inevitablement quan un es fa més gran necessita els altres. Hauré de començar a preparar la meva vellesa.
I com es prepara?
No ho sé ben bé, perquè l’edat és una cosa que no m’ha amoïnat mai, em sembla abstracta. Pertanyo a una família nombrosa i conservem el nen, hem crescut jugant.
Es va enamorar de la interpretació?
La vocació va anar sorgint amb l’ofici. Vaig prendre consciència que calia fer les coses bé i amb els diners que guanyava a l’agència de models em pagava classes de veu, de ball. de Leticia Valle,
I observar molt: aquest ofici té a veure amb el coneixement de l’ésser humà.
I què hi ha descobert?
La gent necessita la literatura, l’art, la musica, el cinema per fer-se preguntes.
Quins trets humans tolera pitjor?
La intolerància, la mentida, la falta de compassió i de respecte. I admiro la gent bona, senzilla, que lluiten per millorar les coses sense pensar en ells mateixos.
S’ha sentit traïda?
Sí, és clar, i fa mal. Fa mal la decepció, però jo, quan ho he passat malament, he pensat: “Aquest moment no durarà sempre”.
Tinc 58 anys. Soc madrilenya. En aquests moments sense parella i a gust. Tinc dos fills. Per al progrés d’una societat em semblen essencials el respecte i la tolerància, la llibertat d’expressió, l’educació i la cultura, i no es valoren prou. Tinc consciència que el que és invisible està connectat a la nostra existència