La discapacitat del que mira

Tenia 14 anys quan va ser seleccionada en un càsting per protagonitzar Memorias

adaptació al cinema de la novel·la de Rosa Chacel. Des d’aleshores, EmmaSuárezhaestat unaactriu prolífica, molt treballadora, que s’ha prodigat poc als mitjans (“jo faig una vida molt normal, puc passejar tranquil·lament pel carrer”) i que ja té tres premis Goya a la millor interpretació femenina. El divendres 30 de setembre estrena en tots els cinemes d’Espanya La consagración de la primavera després de competir per la Concha d’Or a la secció oficial del Festival de Sant Sebastià. Aquest tercer llargmetratge de Fernando Franco ens parla de com la trobada més inesperada ens pot canviar la vida. L’Emma hi fa el paper d’una mare amb un fill que té paràlisi cerebral: “He après que la discapacitat està en la nostra mirada”.

Ha necessitat ajuda psicològica?

Sí, una vegada. Hi vaig arribar molt fràgil i en dues sessions aquella dona em va dir un parell de coses que em van ajudar moltíssim.

Què li va dir?

No t’amaguis per plorar. Quan tens un problema intentes protegir els teus fills i amagues les teves emocions, però els fills respiren el que et passa i és millor compartir que no pas amagar.

Ha evitat que els seus fills estiguessin tocats per la seva fama.

En un moment de la vida vaig ser més vulnerable i em vaig adonar que no estava preparada per conviure amb aquella part d’aquesta feina i vaig evitar l’exposició pública.

Diuen que als anys noranta vostè es va convertir en una icona sexual.

Em fa molta gràcia, sovint són els altres els que et converteixen en una cosa que no té res a veure amb tu. Hi ha una necessitat d’etiquetar, però a mi no m’altera perquè no és real, i ric perquè em sembla un acudit.

Vostè no ha perseguit la fama?

Doncs no, i em sento privilegiada de continuar treballant perquè depens molt de la sort, de la indústria, de l’èxit que tinguin les pel·lícules, dels projectes en què t’impliques. No hi ha cap aposta segura.

Ara sembla que les dones de 60 han deixat de ser invisibles.

Aquí tenim Emma Thompson reivindicant la dignitat d’un cos madur, i com ella moltes actrius.

Què li ha ensenyat l’amor de parella?

Que dues persones creixin juntes és difícil. He viscut històries d’amor meravelloses que m’han ajudat a conèixer-me, però ara soc molt feliç amb mi mateixa.

Expliqui’m.

Visc en harmonia, en un moment d’agraïment i de satisfacció, no sento la necessitat de complementar-me amb una altra persona. També és cert que el desig ocupa un altre lloc a mesura que et fas gran.

Quina frase es repeteix?

Confia.