L’Iran ja no és tan lluny

Aquesta mateixa setmana el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha iniciat un encomiable cicle de conferències sobre els reptes ètics del periodisme i ha començat per analitzar la proliferació del discurs de l’odi als mitjans. Som la professió que més s’autoflagel·la i més debats obre sobre la nostra responsabilitat social, però ja està bé que ho fem. No n’hi ha mai prou. Una de les conclusions és que el periodisme no pot ser neutral i no només ha d’evitar caure en el discurs de l’odi, sinó que l’ha de combatre i desemmascarar.

A les nostres redaccions arriben moltíssimes notícies, i ara moltes més amb la multiplicació de xarxes socials, que ens obliguen a un exercici diari de síntesi per triar les que creiem que hem de publicar per als nostres lectors. I sovint, hi ha un gran desequilibri entre el que succeeix al primer món i el que passa a la resta. Per això, de vegades algunes notícies d’impacte poden passar més desapercebudes.

No ha passat el mateix amb la mort de la jove iraniana Mahsa Amini, de 22 anys, que va morir en una comissaria de Teheran per causes no aclarides, però molts testimonis asseguren que va ser agredida per la policia de la moral. El delicte d’Amini va ser portar mal col·locat el vel. L’onada d’indignació que ha provocat la seva mort s’ha traduït en protestes mai vistes a la capital iraniana contra el règim dels aiatol·làs. I també les xarxes socials s’han omplert d’imatges de dones iranianes que s’han tallat el cabell com a protesta. Des de Teheran, la nostra col·laboradora Catalina Gómez Ángel ens descriu com és la vida de la dona a l’Iran i els controls a què estan sotmeses per l’estricta religiositat del règim. Hi ha fins i tot semàfors amb càmeres per vigilar si les passatgeres dels vehicles porten el vel ben posat o no.

Els vídeos que aquests dies inunden les xarxes ens acosten al problema real que viuen milers de dones als països islàmics. I així, per exemple, aquesta mateixa setmana, una foto de la revolta apareixia a la portada de paper del nostre diari.

L’Iran ja no és tan lluny, i la nostra missió és acostar-vos aquesta realitat per intentar influir a canviar-la.