Itàlia vota, Europa espera

L’extrema dreta italiana aspira a obtenir una victòria històrica en un país fundador

Giorgia Meloni va passar ahir la jornada de reflexió amb la seva filla, la petita Ginevra, conscient que potser és un dels pocs dies que li queden per dedicar-se completament a la família abans que tot Europa es concentri a intentar entendre aquesta dona, líder de Germans d’Itàlia i amb un passat a les joventuts neofeixistes, que és a un pas de protagonitzar el govern més dretà d’Itàlia des de la Segona Guerra Mundial.

Europa està amb l’ai al cor, perquè del resultat d’avui a Itàlia en dependran molt els equilibris a Brussel·les dels propers anys. Tot i que Meloni ha intentat moderar el seu discurs antieuropeista en aquesta campanya electoral per tranquil·litzar els mercats, insisteix que defensarà com mai els interessos italians a Brussel·les. A Milà va ser molt clara, quan va avisar que “la ganga s’ha acabat”. Defensa les posicions de l’hongarès Viktor Orbán i diu que els moviments de la Comissió Europea per suspendre el desemborsament de fons europeus per valor de 7.500 milions d’euros a Hongria per violar els principis de l’Estat de dret només beneficien Vladímir Putin. Budapest segurament podrà comptar amb ella per a les seves batalles amb Brussel·les, igual que Varsòvia. Proposa de reformar la versió italiana del pla de recuperació europeu, el gran esforç continental de què Itàlia és la major beneficiada. També pretén canviar la Constitució sense el consens de l’esquerra per fer-la més presidencialista.

Una cosa és la victòria nacionalista a Suècia, però l’altra que el vent populista arribi també a un país fundador, de 60 milions d’habitants, la tercera economia de l’euro. Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea, va fer uns comentaris que en la coalició de dretes italiana han interpretat com una amenaça. “Si les coses van en una direcció difícil tenim instruments, com en el cas de Polònia i Hongria”, va advertir la cap de l’Executiu europeu des de Princeton (EUA). Els socis de Meloni per arribar al poder, el lliguista Matteo Salvini i l’ex primer ministre Silvio Berlusconi, han incendiat el tancament de campanya. El primer, exigint les excuses o la dimissió de Von der Leyen. El segon, justificant obertament la invasió d’Ucraïna. Segons Reuters, el president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz, tenen pensat parlar aquests dies sobre com lluitar amb la situació italiana.

Meloni, de moment, és una incògnita. No es coneix si, en cas d’arribar a governar, farà prevaldre els missatges suavitzats que ha donat durant la campanya o la seva versió més extremista. Els experts asseguren que el marge de maniobra que tindrà és molt estret, principalment per les obligacions que comporta el pla de recuperació –cap govern no podria permetre’s perdre gairebé 200.000 milions d’euros–, però també per la situació espinosa en què es troba Itàlia. La crisi energètica requereix una solució europea, i a Roma li interessaran solucions compartides que beneficiïn els seus ciutadans. D’altra banda, la relació entre Mario Draghi, el primer ministre sortint, i Meloni és fluida. És d’esperar, doncs, que el seu gabinet vulgui deixar totes les regnes ben lligades perquè no hi hagi cap terratrèmol.

Les eleccions d’aquest diumenge segurament seran històriques. D’entrada, perquè són les primeres que se celebren a la tardor, i això vol dir que hi haurà molta pressa a formar govern per redactar els pressupostos de l’any que ve. La formació del pròxim executiu italià no serà immediata. Fins al 13 d’octubre no es convoquen les Cambres, i primer caldrà elegir el president del Senat i de la Cambra de Diputats. Després, començaran les consultes amb el president Sergio Mattarella, el cap d’Estat que té les prerrogatives per encarregar formar govern. El més normal és que fins a finals d’octubre o principis de novembre Draghi continuï estant al comandament dels assumptes ordinaris.

Si els sondejos es compleixen i el bloc de dretes té una àmplia majoria per governar, seria lògic que Mattarella no tingui cap prejudici a elegir Meloni. Un altre motiu històric: podria ser la

La gran incògnita és si, en cas de governar, prevaldrà la Meloni de la campanya o la més ultradretana

GI I Últims preparatius per a la votació en un col·legi electoral de Roma