La Vanguardia (Català-1ª edició)
Centenars de detinguts a Rússia contra el reclutament
El Kremlin cessa el cap de logística militar, la baula més feble
Mentre continua la mobilització dels seus reservistes, i enmig dels referèndums exprés després dels quals Rússia pretén annexionarse els territoris ucraïnesos sota el seu control, Moscou va decidir ahir reemplaçar el viceministre de Defensa encarregat de la logística de l’exèrcit, la baula més feble de la intervenció a Ucraïna. Les autoritats van intentar desbaratar la segona jornada de protestes contra la mobilització, que va provocar més de 740 detencions a tot el país. I les cues per sortir del país tornen a demostrar que molts russos rebutgen la decisió del president rus, Vladímir Putin.
El Ministeri de Defensa va dir ahir que ha transferit el general Dimitri Bulgàkov, encarregat del suport logístic, “a un altre càrrec”. La logística russa ha fallat diverses vegades des del començament de la campanya militar. Aquest mes, a més, Ucraïna va aconseguir trencar les seves vies d’avituallament a la regió de Khàrkiv durant una contraofensiva que va fer que l’exèrcit rus retrocedís i es replegués a Donetsk. El Govern rus va qualificar aquest pas enrere de “reagrupament”, però això no va aconseguir que es deslliurés de les crítiques de cercles pròxims al poder i de les veus nacionalistes més radicals entre els propagandistes russos.
A càrrec de la logística de les tropes russes hi haurà el generalcoronel Mikhaïl Misíntsev. Segons el Govern d’Ucraïna, Misíntsev ja ha participat molt activament en el conflicte, ja que va liderar el setge a Mariúpol, pel que l’anomenen el Carnisser de Mariúpol. Les tropes russes van prendre la ciutat, a la costa del mar d’Azov, al maig.
La crida de Putin a la mobilització parcial, que afecta 300.000 reservistes, ha despertat a Rússia les protestes contra l’“operació militar especial”, tal com les autoritats russes anomenen el conflicte armat. Els russos contraris a les decisions del Kremlin es van manifestar ahir en desenes de ciutats per segona vegada aquesta setmana. La primera va ser dimecres. Ahir la policia estava alerta i va intentar aturar la protesta abans que comencés.
Al matí la policia de Sant Petersburg va escorcollar els apartaments de diversos activistes, inclosos dos de l’organització pacifista Vesnà (‘primavera’, en rus), que va convocar les protestes.
Les forces antiavalots es van desplegar hores abans que comencés la protesta al centre de les ciutats. L’activista Marina Salomàtova, del moviment Solidaritat Civil de Transbaikal, va ser detinguda a Txità (Sibèria), per portar un paper en què es llegia “No som carn”.
A Moscou, alguns detinguts no van tenir temps de desplegar les seves pancartes “Contra la guerra!” o “Vida per als nostres fills!”. Una jove manifestant va ser detinguda al bulevard de Txistie Prudí amb una cistella en què duia un cartell. D’altres sí que ho van aconseguir. “Vols que et passi el mateix?”, es llegia en el que mostrava una noia en cadira de rodes. Segons l’oenagé OVD-Info, almenys 744 persones van ser detingudes en 32 ciutats, la meitat a Moscou. Durant la primera jornada de protestes, dimecres, els detinguts van ser 1.400.
La crida a files també està provocant que molts homes russos intentin anar-se’n. Ahir les autoritats d’Ossètia del Nord, regió russa fronterera amb Geòrgia, van reconèixer una “important” arribada de cotxes, “prop de 2.300”, per travessar aquest país del Caucas. Dies abans també es van registrar llargues cues cap a Finlàndia, el Kazakhstan i Mongòlia.
Però a qui li arribi la citació d’allistament no podrà fugir, perquè el risc és anar a la presó. Putin va signar ahir les esmenes que aquesta setmana va aprovar la Duma i que augmenten les penes de presó fins als 10 anys per als militars que desertin o es neguin a combatre durant un període de mobilització com l’actual.
També va posar la rúbrica en una llei que facilita que els estrangers que s’enrolin a l’exèrcit almenys durant un any rebin la nacionalitat russa. La mesura sembla una crida als immigrants laborals d’Àsia Central. El Kazakhstan, l’Uzbekistan, el Kirguizistan i el Tadjikistan ja van advertir els seus ciutadans que és il·legal lluitar en guerres d’altres països i, per tant, poden ser enviats a judici als països d’origen. ● garina
Just set mesos després de l’inici de la guerra a Ucraïna, l’alcalde de Kíiv, l’excampió de la boxa mundial Vitali Klitxkó va arribar ahir a Barcelona com a convidat d’honor de les festes de la Mercè. La seva visita coincideix amb un moment crític del conflicte. Mentre les tropes ucraïneses avancen imparables en la seva contraofensiva, la por plana sobre la societat russa després de l’anunci d’una mobilització parcial. Des del Saló de Cent, Klitxkó va ser rotund: “La guerra només s’acabarà quan l’últim soldat rus abandoni el territori ucraïnès. Punt”.
Per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial Putin crida a la mobilització a Rússia. És un signe de desesperació?
Volien ocupar Ucraïna en dues setmanes, però els nostres guerrers, els nostres patriotes, van destruir els seus plans. Tot el que ha fet Rússia ha fracassat per un simple motiu: els soldats ucraïnesos lluiten per la nostra terra, les nostres famílies i els nostres fills. I els russos se senten agressors, senten que la població no els accepta. Per això no tenen opcions de guanyar. Com a exlluitador sé que el més important no és la teva mida o la teva força, sinó la teva voluntat i el teu esperit. I els soldats ucraïnesos tenen voluntat, esperit i una gran motivació.
No sembla que els russos tinguin ganes de lluitar tenint en compte les cues a les fronteres.
Putin ha cridat a la mobilització, cosa que significa que no està tenint èxit i que necessita més soldats perquè o no estan preparats o han mort. Però la gent no vol ser mobilitzada, no volen anar a la guerra i morir. De mica en mica els russos entenen que és una guerra sense sentit d’una sola persona, de Putin.
Què creu que hauria de fer Europa respecte als russos que proven de sortir?
La unitat de la UE ha tingut un impacte econòmicament i políticament a Rússia. La unitat al voltant d’Ucraïna és important per guanyar la guerra i és clau per a la pau a Europa. Vull donar les gràcies a cada país que ens dona suport, a Barcelona... És important sentir la vostra amistat.
Per què s’organitzen referèndums a les zones ocupades?
Intenten enganyar el món. És clar que cap país no acceptarà els resultats d’un referèndum celebrat enmig d’una guerra.
Arriba a Barcelona en un moment dolç per a Ucraïna. Defensem la nostra terra i el seu futur. Som un país pacífic, però no volem viure sota el règim autoritari de Rússia. No hi ha drets humans, no hi ha llibertat de premsa, no hi ha valors democràtics. Veiem el nostre futur com a part de la família europea. Som europeus geogràficament, històricament i mentalment. Estem lluitant pels valors europeus. Lluitem per cadascun de vosaltres. Sisplau, doneu-nos suport. ●
Putin signa les esmenes legals que castiguen amb deu anys de presó la negativa a combatre
Valors europeus “Som un país pacífic, però no volem viure sota un règim autoritari”