La Vanguardia (Català-1ª edició)
Viure sota el jou de la ‘policia de la moral’
La Faridé ha baixat fa pocs minuts de l’autobús a prop de la glorieta de Valiasr, al cor de Teheran. Va cap a l’estudi on fa feina i, com unes quantes dones que caminen a aquella hora del migdia pels carrers, s’ha deixat caure el vel cap enrere. Els cabells pintats de blau que porta a l’altura del coll han quedat al descobert. No passa desapercebuda; una dona gran, coberta amb un estricte xador negre, se li acosta i li parla durant uns minuts.
“Vaig pensar que m’ho voldria recriminar, però em va explicar que abans de la revolució era comú veure dones com jo, sense vel. Que llavors era normal”, explica la Faridé, de 35 anys, quan li pregunto què ha passat. “M’ha dit que vagi amb compte, que no vol que la policia porti les dones a la presó”. Aquesta escena pot semblar estranya, però no és cap excepció. Hi ha dones tradicionals que no es traurien mai el hijab –o fins i tot el xador– que fa temps que expressen la necessitat d’una convivència pacífica entre els que defensen altres maneres de viure. Fins i tot critiquen la manera d’actuar de la policia de la moral, però aquesta voluntat no és compartida a dalt de tot del Nizam, que des de la victòria de la revolució el 1979 va posar el vel al centre de la defensa de la República Islàmica.
Moltes joves que decideixen vestir d’una manera més laxa són assetjades per dones religioses que comparteixen la idea de la República Islàmica que han d’anar cobertes. Les renyen, els exigeixen que es tapin i moltes vegades les denuncien a la policia. Divendres, centenars de dones que comparteixen aquesta manera de pensar van anar a una marxa progovernamental. Però la determinació de la majoria de les joves és més gran que la por.
Moments abans de la trobada amb la Faridé, dijous al matí, una altra jove amb el vel caigut es va obrir pas desafiador entre dues dones tapades amb el xador. Les va avançar i va continuar caminant desafiadora. Era evident que volia enviar un missatge. “La nostra indignació ha trobat un lloc comú amb l’assassinat de la Mahsa, i la nostra ràbia ha explotat sobtadament. Igual que la nostra voluntat de fer alguna cosa”, explica la dones dins i fora de l’Iran; a la imatge, una dona s’ha tallat els cabells a Berlín com a protesta
Pegah, jove de 25 anys que estudia comptabilitat. Per ella la imposició del vel i la pressió perquè el facin servir és una qüestió política i no pas religiosa.
“La religió no diu que les dones han de tenir por al carrer ni que hagin de ser perseguides per la manera de vestir. Això no és la religió”, diu. La tensió als carrers de les principals ciutats de l’Iran, però sobretot a Teheran, ha anat en crescendo des de fa mesos, especialment des que Ebrahim Raisi va arribar a la presidència, quan es va aguditzar la repressió per controlar la manera de vestir de les dones. Les multes i les detencions es van disparar.
La existeix des de fa dècades, i la seva presència és part del paisatge urbà de Teheran i les grans ciutats. Però aquests últims mesos ha estat més activa. El nombre de dones detingudes sota l’excusa que han de rebre un curs de reeducació s’ha disparat. “El carrer és un lloc insegur per a nosaltres, especialment les que fem servir el transport públic. Ells sempre són a la sortida del metro”, explica la Marzieh, una dona de 55 anys que treballa de cuidadora d’una dona gran. L’han detinguda tres vegades aquests anys, però l’última vegada la van detenir malgrat portar ben posat el vel.
La Najmeh, una executiva de 40 anys, explica que la pressió ha arribat a l’aeroport. Fa poques setmanes va anar a Istanbul, i quan estava a punt de passar els controls de seguretat un policia la va increpar. Li va dir que, si no vestia diferent, no la deixaria pujar a l’avió. “Jo anava coberta amb una camisa llarga blanca i un vel rosa, tot molt normal”. Al final va aconseguir que una altra passatgera li deixés una gavardina i va poder volar. “S’imagina la meva indignació?”.
Els tentacles de la policia de la moral s’estenen als vehicles privats. Les càmeres que controlen la velocitat també tenen la tasca de captar la imatge dels passatgers. El vehicle que transporta una dona amb el vel caigut rep un missatge. El propietari del vehicle ha de passar per la comissaria per signar un paper que garanteixi que no tornarà a passar mai més. Si recau, el vehicle acaba decomissat; pot tardar dies o setmanes a recuperar-lo. Una reconeguda advocada de Teheran es queixava fa poc que el seu cotxe estava fet malbé quan el va rebre i que la reparació li va costar uns centenars d’euros.
“No se sap mai què passarà quan sortim al carrer, a mi m’han detingut unes quantes vegades i m’han portat a la comissaria, fins i tot quan he tingut el cap tapat amb el vel”, explica la Faridé, la jove dels cabells blaus, que assegura que els motius de les detencions són arbitraris. “Quan et volen arrestar, busquen l’excusa”, afegeix. La Faridé sap que corre un gran risc aquest matí, hi ha agents vestits de paisà per tot arreu. I pot ser arrestada fàcilment.
Els ànims al carrer s’han esvalotat molt més del que ja ho estaven des que es va fer pública la mort de Mahsa Amini, de 22 anys, que, igual que la Faridé, caminava pel centre de Teheran el 13 de setembre. La jove kurda –que havia arribat de visita a Teheran amb el seu germà– va ser detinguda per una patrulla de la policia de la moral. Dues hores després d’haver estat traslladada a la comissaria de Vozará, al centre de la ciutat, va haver de ser portada d’urgència a un hospital, que després va assegurar en un comunicat que la Mahsa va arribar al centre amb mort cerebral.
El missatge publicat a Instagram va desaparèixer al cap de poc temps d’haver estat publicat. Però no va passar desapercebut per a ningú. La policia argumenta que la jove va tenir un atac de cor; que no la van apallissar. Es basen en un vídeo molt editat en què la jove es troba en bon estat, després s’acosta a una policia amb el gest de reclamar alguna cosa i tot seguit es desmaia. Aquesta versió ha estat contrarestada per testimonis, que argumenten que la Mahsa no tenia cap problema de salut, sinó que el cos tenia senyals de cops. El president Raisi ha promès una investigació.
“He estat testimoni de com pegaven les dones. No quan eren traslladades a la furgoneta, sinó dins de la mateixa comissaria. Vaig ser testimoni de com pegaven dones que només demanaven per què les arrestaven”, diu aquesta jove. Anys d’arbitrarietats comeses per algunes forces de seguretat de la República Islàmica, incloent-hi les de la policia de la moral, han fet que part de la població no cregui en les seves versions.
La Pegah, l’estudiant de comp
Les dones joves que es deixen caure el vel cap enrere són l’objectiu preferit de la ‘policia de la moral’