La Vanguardia (Català-1ª edició)
Junts mantindrà dins el Govern una estratègia de confrontació amb ERC
Els postconvergents es donen temps fins a final d’any per decidir si en surten
Les aigües tornen al seu curs entre els socis del Govern. Després de l’escalada verbal en què semblava que les diferències entre Junts i ERC per la qüestió nacional eren irreconciliables, els postconvergents han començat a desfer el camí que van començar després de l’executiva de principis de setembre, on es va plantejar com una possibilitat “real” sortir de l’Executiu.
El debat de política general de dimarts ha deixat de ser la data límit per “tornar al camí de la independència” tal com s’exigia a ERC a l’auditoria interna. Així ho van expressar aquesta setmana el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la presidenta de la formació, Laura Borràs, que ara es donen un temps per acabar de veure l’encaix de la seva formació dins del Govern.
Els postconvergents esperen que al debat de política general el president Pere Aragonès llanci alguna promesa vinculada a l’autodeterminació i poder pactar una proposta de resolució sobre la qüestió nacional. Un gest que permetria congelar la seva sortida del Govern i postergar una consulta entre les bases que encara no té calendari.
La possibilitat de ruptura amb ERC encara hi és –moltes veus de dins de Junts ho volen–, però es deixaria en quarantena fins a final d’any. Serà llavors quan els postconvergents analitzaran els resultats d’una taula de diàleg entre el Govern central i ERC que s’ha convertit en una de les principals divergències amb Esquerra.
El calendari electoral del 2023 complica la possibilitat d’avançar en la desjudicialització del procés al llarg de l’any vinent, i tant els postconvergents com els republicans en són conscients. De fet, així ho ha expressat la mateixa secretària general d’ERC, Marta Rovira, que fa uns dies va considerar que aquesta tardor era clau per aconseguir avenços en aquest marc de diàleg.
Fins a final d’any, Junts vol mantenir dins del Govern una estratègia de confrontació amb Esquerra. Un camí que han començat aquest mateix setembre i en què els postconvergents estan còmodes.
Dins el Govern, Junts està desdibuixat. Tenen un model de país diferent del d’ERC, i això provoca xocs continus. Per això, tenen clar que volen mantenir un perfil propi, independent del seu soci, i faran les seves pròpies polítiques sense esperar un acord amb ERC. Consideren que els republicans actuen amb prepotència, encara que només els separi un diputat al Parlament. “A Educació ningú no ens va demanar permís perquè les classes comencessin abans aquest curs”, diuen fonts del partit.
Per això, els consellers de Junts s’han començat a significar sense esperar acords amb els republicans i, fins i tot, sense exposar els seus plans al Consell de Govern. La posició dels consellers de Junts, quan van anunciar que ani
Junts farà a l’Executiu una política de fets consumats sense consensuar-ho amb ERC
A finals d’any s’avaluaran els resultats de la taula de diàleg i es decidirà si hi ha ruptura
rien a la manifestació organitzada per l’ANC per la Diada immediatament després que Aragonès expressés la negativa a anar-hi, és un exemple d’aquesta nova política de fets consumats.
El viatge de la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, a Israel i Palestina d’aquesta setmana i l’anunci de l’obertura d’una delegació també formen part d’aquesta estratègia. Aragonès va fer saber a Alsina que no estava d’acord amb obrir una oficina a Tel-Aviv, sobretot després de la resolució que va aprovar el Parlament al juny, en què es considerava que el règim que aplica Israel als territoris ocupats és un “crim d’apartheid”. Tot i això, Alsina va anunciar el seu interès per inaugurar aquesta delegació.
Una altra mostra clara de la nova manera d’actuar de Junts dins el Goven i que ha causat friccions amb la conselleria d’Interior, que presideix Joan Ignasi Elena (ERC), és la presentació d’un canvi legislatiu per evitar ocupacions il·legals a les comunitats de veïns. La presentació va anar a càrrec de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i de la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, totes dues de Junts. La proposta no es va discutir al Consell Executiu dels dimarts i l’anunci que comporta la modificació dels articles de la llei del dret a l’habitatge i del Codi Civil català va causar malestar a Interior.
Això només és el principi de la unilateralitat de Junts dins el Govern. ●