Així es va gestar l’operació clandestina de les urnes de l’1-O

Jordi Sànchez va posar en marxa l’operació mentre ERC i PDECat discutien qui n’assumia la compra

14 d’agost del 2017. Jordi Sànchez, president de l’ANC, baixa d’un cotxe a Illa, un poble als afores de Perpinyà. Falta un mes i mig per a l’1-O i una de les grans incògnites és si els independentistes aconseguiran les urnes per al referèndum. Un darrere de l’altre, els plans oficials de la Generalitat per comprar-les s’han vist frustrats. El que pocs saben és que des de fa setmanes hi ha en marxa un pla clandestí. Sànchez n’és el cervell. El dilluns 14 d’agost és un moment crític. Les 10.000 urnes que ha comprat secretament a la Xina, i que han desembarcat a Marsella, arriben en tres tràilers a un magatzem a Illa, des d’on un exèrcit d’activistes les introduirà a Catalunya.

Avui, cinc anys després, Jordi Sànchez admet públicament per primera vegada que va ser ell qui va organitzar la compra de les urnes, si bé subratlla que va ser només una peça més d’un engranatge format per milers de persones; la majoria, ciutadans anònims. “L’1-O va ser un èxit col·lectiu, no individual ni tampoc només dels partits”, diu Sànchez, que al juny va deixar la secretaria general de Junts.

Han passat cinc anys dels fets que el van portar a la presó i més d’un des que el van indultar. Els seus comptes amb la justícia estan saldats, a diferència d’altres persones que van assumir responsabilitats i han demanat l’anonimat a La Vanguardia o han rebutjat ser entrevistats. “És massa aviat per explicar tota la veritat, perquè es paga molt cara”, afirma Marta Rovira, la secretària general d’ERC, refugiada a Suïssa.

També l’ànim en el moviment independentista ha canviat. L’aparent front unit d’aleshores ha quedat dinamitat. Les esquerdes que es començaven a veure entre ERC i els exconvergents avui ja són fractures profundes. El relat de l’1-O es converteix en arma política.

Sànchez explica que va posar en marxa l’operació a l’abril del 2017 després d’acordar-ho amb el president Carles Puigdemont. Ho van decidir al marge de la cúpula d’ERC, que ho va saber quan les urnes ja s’havien comprat, segons es desprèn del relat creuat de diversos protagonistes. L’entorn d’ERC va exercir després un paper clau en la distribució de les 6.500 urnes, a través d’una estructura piramidal que va aconseguir disseminar-les per tot el territori sense que les forces de seguretat les detectessin.

Per explicar com es gesta l’operació cal rebobinar fins a la primavera del 2017. En aquell moment, el pla és que sigui el Govern que compri les urnes, com han fet altres comunitats per a les seves eleccions. Tot i això, aviat s’evidencia que cap responsable polític no està disposat a assumir el risc de ser acusat de malversació.

El calendari corre i la crispació entre ERC i PDECat creix dia a dia. Els dos socis s’acusen de fugir d’estudi. La pressió recau sobre la consellera de Governació, l’exconver

Llocs on es fabriquen les urnes Magatzems principals les primeres reunions, en una escena que dos testimonis, de famílies polítiques diferents, han relatat per separat a aquest diari. Junqueras es presenta amb un decret de compra amb la seva firma. Exigeix que Puigdemont rubriqui el document. Aquest esquiva el parany. “Puigdemont i Junqueras ni es parlen. Va ser surrealista; tot i que els dos eren allà, una persona va haver de fer de mitjancer i passar els papers entre l’un i l’altre”, recorda un testimoni. Puigdemont surt sense firmar.

El Govern convoca un concurs per homologar les empreses que puguin subministrar urnes, i hi ha

Baix Llobregat

Es fabriquen que no es van utilitzar mai, en dues empreses: una fabrica unes làmines de PVC, amb un equip de muntatge, i l’altra les tapes. El cost és de gent Meritxell Borràs, responsable de processos electorals.

Davant la paràlisi, el 22 d’abril es forja el que es dirà l’Estat Major del procés, el grup paral·lel al Govern que pren el comandament del referèndum. Al costat de Puigdemont i Oriol Junqueras hi seuen els líders de l’ANC i Omnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com pesos pesants dels partits, com l’exconvergent David Madí o el republicà Xavier Vendrell.

La tensió entre Puigdemont i Junqueras cristal·litza en una de querella de la Fiscalia contra Borràs. El concurs es declara desert, al·legant que les empreses no han acreditat solvència tècnica i econòmica. La veritat és que les advertències de la Guàrdia Civil, que ha contactat amb els propietaris, els ha acovardit.

Una altra possibilitat és que el Govern recorri a les urnes del Ministeri de l’Interior que guarden els ajuntaments. Són les que s’utilitzen habitualment en les eleccions. La Fiscalia no triga a ordenar que se’n reforci la vigilància.

En realitat, aquestes urnes no són mai un pla real, sinó més aviat una maniobra de distracció, un esquer per a la policia, assegura Sànchez. El pla subterrani per aconseguir urnes està ja en marxa. El líder de l’ANC ha encarregat la compra a una persona de la seva màxima confiança la identitat de la qual s’ignora.

Marta Rovira descobrirà l’operació al juny, en una reunió al Palau de Pedralbes. “El tema està arreglat”, li diu el president de l’ANC. Rovira s’indigna. ERC s’aferra a l’exigència que les urnes es comprin des del Govern. El seu argument és que l’1-O no pot ser un altre 9-N. No és una consulta, és un referèndum.

Sànchez té a les mans mostres de diferents urnes, que porta a les reunions de l’Estat Major abans que es decideixi com s’executarà ben bé la compra.

A Espanya amb prou feines hi ha quatre empreses del sector, dues

da ca conté..

FONT: de les quals catalanes. Una té el motllo de ferroperfer-les,en metacrilat. Suposa un estalvi notable, perquè només el motllo costa uns 30.000 euros. I un estalvi de temps. Però el mateix dia que el president de l’ANC visita les instal·lacions, l’empresa rep la trucada de la Guàrdia Civil. El pla queda avortat.

També es descarten unes urnes desmuntables que fabrica Smart Dragon Ballot Expert, amb seu a Guangzhou: quan Sànchez en porta una a la reunió per provar-la, els líders polítics es veuen incapaços d’armar-les.

Les urnes triades són d’aquesta firma. Són l’opció més pràctica perquè s’apilen. N’hi ha prou amb tres contenidors per portar-les des de la Xina i es poden guardar en un sol magatzem. El model elegit mai es mostra a l’Estat Major. Sànchez n’hi ensenya una a Puigdemont, al maleter d’un cotxe, i el president dona la llum verda.

L’encàrrec,de10.000urnes,esfa a finals d’abril, perquè la producció requereix dues setmanes i la tramesa per vaixell, unes altres cinc. Es decideix entrar-les per Marsella, un cop descartats València i altres ports. Creuen que serà més fàcil travessar la frontera que superar la duana espanyola.

Al juny es decideix comprar un altre joc de 10.000 urnes de reserva. Es fabriquen al Baix Llobregat, en dues empreses de plàstic que, assegura Sànchez, ignoren el que estan produint. Una fabrica la caixa –una làmina que es munta– i l’altra la tapa. A l’estiu, una patrulla de la Guàrdia Civil visita una de les fàbriques, però no detecta que les planxes són urnes.

La comanda es lliura al setembre i s’amagaen un magatzem de l’interior de Catalunya. No arriben mai a posar-les en circulació. Fa un temps les van traslladar a un altre

Sànchez va supervisar en persona, a prop de Perpinyà, la descàrrega de les caixes arribades de la Xina

El recorregut de les urnes

ERC no va saber fins al juny que la compra estava tancada, però després va ser clau en la distribució

.

magatzem, on segueixen avui dia. La factura total d’aquestes urnes ascendeix a 66.000 euros. Les urnes xineses van costar 110.000, incloent-hi el transport i el lloguer dels diversos magatzems utilitzats durant el llarg periple. El pagament es fa mitjançant empreses estrangeres i en els dos casos ho assumeixen particulars, que avui ja han cobrat els avançaments. Les entitats independentistes s’han encarregat de vehicular les donacions i no s’ha gastat ni un euro públic en urnes, assegura Sànchez. “Si calcules que les urnes van costar 200.000 euros, i l’Estat es va gastar 87 milions en buscar-les, queda clar que Catalunya ha de ser independent”, ironitza. Són els diners que va costar 10.000 policies extres a Catalunya, tal com va explicar aleshores el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido.