La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una crisi als Mossos deixa el cap del cos a la corda fluixa
Josep Maria Estela amenaça de dimitir si no destitueixen el seu segon, Eduard Sallent
Era molt més que un secret de domini públic. La informació avançada aquest dissabte per El País pel que fa a la ruptura de la cúpula dels Mossos d’Esquadra tot just nou mesos després de la destitució del major Josep Lluís Trapero no ha sorprès ningú.
Al seu moment, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va fulminar Trapero defensant un missatge de direcció coral i feminització de la policia que s’ha esquerdat completament. El responsable polític ara té la paraula, després que el comissari en cap designat, Josep Maria Estela, li plantegés fa unes setmanes que havia de triar entre ell o el seu segon, el comissari Eduard Sallent.
Ahir els responsables d’Interior van mirar de sufocar el gran incendi amb galledes d’aigua. No van negar la crisi, perquè és vox populi, però sí que van traslladar el missatge que no deixaran que la tempesta amaini amb el temps i així minvi la intensitat de les informacions relacionades amb el pols. Traslladen un únic missatge: “Sallent és intocable”. Si l’actual número dos de la policia catalana és intocable, la posició de la conselleria és clara: entre el número u i el dos, salvem el dos, i l’u que assumeixi les conseqüències.
Què ha passat en aquests nou mesos perquè en ple mes de setembre la crisi es converteixi en titular? Convé fer un breu repàs d’aquest període per entendre el que ha passat. El 20 de desembre del 2021 Elena va cessar Trapero i tots els comandaments que des d’Interior es va entendre que eren de la seva confiança: els comissaris Joan Carles Molinero, Miquel Esquius, Carles Anfruns, i l’intendent Toni Rodríguez, que va passar de la comissaria general de la policia judicial a la comissaria de Rubí sense parpellejar. De la purga només es va salvar la comissària de Barcelona, Marta Fernández, que durant aquests mesos ha patit el buit d’Interior, una infinitat d’obstacles i campanyes en contra, a què el mateix Estela va mirar de posar fi amb una carta personal dirigida a tots els comandaments, en què advertia que la comissària de la capital catalana i el seu equip tenien el seu suport i aplaudia la seva feina.
Elena va triar Estela i va col·locar com a número dos el comissari Sallent, que ja havia estat número u. L’aterratge del primer va ser complicat, però confiava que, a poc a poc, aniria agafant les regnes de l’organització, i creient que la falta d’autoritat calia ubicar-la puntualment en el període d’adaptació. Tot i això, Estela va aixecar la veu quan es va difondre, entre alguns mitjans, com ara aquest diari, el primer despatx on va ser enviat Trapero després del seu cessament, o quan el major va haver d’estar al pati de butaques durant l’acte de les Esquadres, sense cap opció d’asseure’s a l’escenari. A poc a poc Estela va començar a prendre consciència i a aixecar la veu, i a dir el que pensava, que diferia a anys llum de la del seu segon, especialment en les qüestions que tenen a veure amb la ingerència política en els temes policials.
La coralitat no va trigar a difuminar-se, i Estela i Sallent no es dirigeixen la paraula, ni en públic ni en privat. Cap dels dos ja no es fa l’estret. És més, al menjador del complex central d’Egara, el comissari en cap s’asseu, esmorza i dina amb alguns dels que
A Interior no volen moure ni un dit i insten els comandaments policials a “comportar-se com a adults”
al seu dia van ser els col·laboradors més estrets de Trapero, però es van salvar perquè al seu moment no van ser identificats per Interior, com per exemple l’intendent Amadeu Domingo.
Elena ara té la paraula, i si com asseguren des del seu departament que no fan comptes moure ni un dit i insten Estela i Sallent a “comportar-se com a adults i treballar junts perquè no són els primers ni els últims que no es cauen bé”, serà el comissari en cap qui hagi de prendre la decisió de si continua al capdavant de l’organització policial desautoritzat pel seu conseller, però amb el suport de tots els comissaris del territori.
Elena i el seu equip van mirar de minimitzar ahir la crisi. Necessiten guanyar temps i arribar fins al desembre. Llavors es designaran els sis comissaris nous, quatre dones i dos homes, segons els plans que ja han comunicat la cúpula política. Serà el moment d’anunciar la feminització definitiva de la policia si designen una de les quatre dones com a cap del cos. ●