La Vanguardia (Català-1ª edició)
Yolanda Díaz, vicepresidenta i ministra de Treball i Economia Social “La decisió de ser candidata no depèn de les municipals”
L’inici del curs de la vicepresidenta de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, està marcat per dos escenaris, la mancomunada acció de govern amb el PSOE i la posada de llarg de Sumar, que ha presentat el comitè de savis. I sobre tots dos, nuvolades negres : la possibilitat d’una recessió causada per la invasió d’Ucraïna i les males expectatives de les municipals i autonòmiques per als partits del seu espai polític.
El “projecte de país” que elaboraran els experts és un programa polític de màxims?
No és un programa electoral, és un projecte de país per disputar les esperances i hi hem de redefinir el model de societat que volem. Li poso un exemple: quan un treballador fa una vaga, no la fa perquè estigui enfadat, la fa perquè té esperança d’avançar en drets. Això és un plantejament per a les grans qüestions del nostre país que s’han d’afrontar la pròxima dècada. La desigualtat, l’emergència climàtica o la salut mental dels joves no es poden abordar des de la perspectiva dels temps electorals.
Als actes de Sumar ha reconnectat gent que va estar activa en l’“espai del canvi” i que havien deixat la política.
M’agrada envoltar-me de gent especialista en el seu àmbit. Aquests grups seran oberts i tothom aportarà coses, des de la se
La Vanguardia
va perspectiva. Crec que es dona la paradoxa que molta d’aquesta gent odia els conflictes partidistes de la política, i se n’allunyen. Hi ha molta gent bona que va a Sumar. Ja coneixen les persones que coordinen, però a poc a poc coneixeran també les que hi participen i col·laboren i podran treure les seves conclusions.
Què opina de la falsedat que va córrer aquesta setmana sobre la ministra d’Igualtat i les reaccions polítiques que ha suscitat?
Cal ser molt mala persona per treure de context les paraules de la ministra Montero sobre l’educació sexual integral dels nostres fills i filles. És un dret dels nens i nenes. Les paraules d’Irene Montero són les del Govern i la majoria del país. Les reaccions de l’extrema dreta per tapar les seves misèries es qualifiquen per si mateixes i no es poden tolerar.
Davant les municipals i autonòmiques, les relacions de Podem i IU, de les seves bases i quadres, són molt tenses. Com l’afecta?
Jo he llançat Sumar. És un verb en què em sento còmoda perquè és el que he fet tota la meva vida,
Europa “Avançaré cap a un projecte progressista i verd de caire transfronterer”
Igualtat “Cal ser una persona molt dolenta per treure de context les paraules de Montero”
Lideratge “No crec en la política de salvadors i herois: jo no vinc a salvar ningú, soc una més”
Canvi de rasant “És més fàcil impugnar que construir, però ja no estem en època d’impugnació”
fins i tot a contracorrent de la meva pròpia organització política, en la qual m’han demanat moltes vegades la dimissió per defensar el que avui defenso. La política va de resoldre els problemes de la gent, i d’això va Sumar, sense altres distraccions. És una proposta a favor. I quan dic “a favor” és perquè ja no és el període de la impugnació, en què les esquerres se senten còmodes. La impugnació és més fàcil que la construcció i jo respecto igual tots els diagnòstics i les posicions partidistes . Però jo sumaré i caminaré, no crec que la política s’hagi de centrar en herois ni en salvadors. Jo no salvaré ningú. Soc una més, no crec en els lideratges messiànics, no m’agraden. El que intentaré al llarg d’aquest any i del 2023 és aportar una petita gota a favor de l’esperança, i m’agradaria que caminéssim juntes.
No m’ha contestat.
Respectaré tot el que facin, però no és el meu projecte. He estat clara: Sumar no serà a temps de les municipals i autonòmiques.
Però un mal resultat de l’espai tindria un efecte desmobilitzador que afecta el seu projecte.
Suposo que els dirigents que es presenten a les municipals i autonòmiques ho hauran valorat. Però insisteixo, la nostra proposta és ciutadana, és una proposta a favor i sens dubte em veuran sempre treballant per un país millor. El senyor Feijóo i l’extrema dreta no arribaran a la Moncloa. No em veuran mai alimentant, ni per casualitat, la possibilitat certa que guanyin.
Diu que decidirà si és candidata a la presidència si la plataforma es constitueix i l’hi demana.