La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La proposta fiscal de Feijóo trenca Espanya, la fractura”
amb el meu homòleg alemany i no és el mateix ser allà. És un tema d’una enorme complexitat en què hi ha posicions diverses, totes molt respectables i comprensibles, però jo soc jurista i defenso els drets humans per damunt de tot. I aquesta actuació, la invasió de Putin, vulnera la legalitat internacional. Els drets no es poden relativitzar, s’apliquen a tot arreu i al mateix nivell.
Hi ha fórmules per augmentar el pressupost de defensa acceptables per vostè?
Sens dubte, i crec que és la sortida intel·ligent que hem donat en aquests pressupostos. El president complirà amb les seves obligacions i compromisos internacionals. Ha de determinar el percentatge en què vol avançar en aquest exercici, però també és evident que hem pactat un sostre de despesa en què no hi ha incorporat aquest increment pressupostari.
Amb les rebaixes fiscals del PP, de sobte, hem sentit la ministra d’Hisenda plantejar millorar la progressivitat fiscal i gravar les grans fortunes.
Crec que el senyor Feijóo s’està equivocant perquè no té proposta per al nostre país. La proposta és el passat. Tant és així que ha quedat desubicat. No té projecte de país i això és un enorme fracàs. La proposta que fa el senyor Feijóo és perillosíssima. Espanya no pot convertir-se en una competició, en un dúmping fiscal de regals als hiperrics. Ens diuen que el model Moreno Bonilla afecta molt poques persones. Però no és el quant. És que amb aquests recursos públics es podrien contractar a Andalusia, que d’això van els impostos, 1.700 docents o 1.300 metges.
D’això van els impostos. I aquesta proposta fiscal que fa el senyor Feijoo sí que trenca Espanya. Això sí que la trenca de debò, la fractura.
Amb aquestes propostes, el PP ha centrat l’agenda política en un tema en què està còmode, com és la baixada d’impostos
Absolutament. Hi estic d’acord. Només que són proposades del passat perquè el senyor Feijóo té una agenda dels anys noranta, que és quan ell comença en política, que és abaixar impostos de manera generalitzada. No hi ha cap partit europeu de la seva òrbita conservadora que defensi això. Està en una posició antieuropea i mancada de rigor. A més, quan governaven van fer el contrari.
Amb aquesta competència fiscal hi ha risc d’exacerbar les relacions entre les comunitats autònomes.
Hi ha un risc de convertir unes comunitats en paradisos i hi ha un altre risc que és convertir comunitats autònomes en inferns. I això no és democràtic. No és un model just i un demòcrata i una persona compromesa amb el seu país ha de tenir una proposta de país, més enllà d’on governi. La proposta és enormement arriscada. No podem defensar el dúmping fiscal entre comunitats autònomes de cap manera.
L’impost sobre la riquesa té una capacitat de recaptació limitada.
Soc partidària d’aquest impost i d’una reforma fiscal estructural. Toca fer-ho sobretot perquè hi ha una enorme sensació d’injustícia fiscal, que és real. El 80% de l’IRPF se sosté amb les nòmines dels treballadors. A més, tenim una bretxa amb la fiscalitat. Som un país anòmal i aquesta anomalia ha de ser corregida. Els que més tenen, més han d’aportar. I aquesta percepció que hi ha uns poquets hiperrics que queden exclosos dels compromisos socials no pot ser en un país democràtic.
Per què ha arrencat el curs polític carregant contra la CEOE i el senyor Garamendi?
Senzillament perquè des del 5 de maig no s’asseuen a la taula de negociació de l’AENC. Ningú no ho sabia a Espanya i em sembla que és fonamental que arribin a un acord; estic segura que s’hi tornen a asseure. Quan ha tingut raó el senyor Garamendi l’hi he donada, i quan han tingut raó els sindicats, els l’he donada, de vegades molt polèmica. Però en aquesta ocasió, els sindicats estan defensant l’interès general del nostre país i tenen raó. I Garamendi ho sap. El que els demano, doncs, és el que he fet sempre, que tornin a la taula de l’AENC.
El mercat laboral ha tingut un juliol dolent per sorpresa i un agost dolent com sempre. S’ha truncat la tendència de creació d’ocupació?
No, estem en la tendència ordinària, de normalitat. Tindrem dades d’ocupació i d’atur ordinàries pròpies del mes en què som. És a dir, creixerà una miqueta l’atur, creixerà menys del que creixia els últims anys. Creixerà l’ocupació una miqueta més del que creixia els últims anys.
La multa a Glovo és una advertència al sector?
Quan vam negociar la llei rider, que va ser una de les més difícils, una de les grans raons és que hi havia competència deslleial. I és que moltíssimes empreses espanyoles fan servir plataformes digitals i apliquen el conveni col·lectiu; compleixen, en definitiva, el que fan les empreses serioses. I n’hi havia molt poquetes que quedaven excloses d’aquest marc legislatiu. A hores d’ara, tot el sector està complint amb la norma, excepte Glovo. D’aquí ve aquesta actuació, i en sortiran més, anticipo. Estem obligats a complir la llei tots. I per descomptat, Glovo.
La seva proposta d’acord amb les distribuïdores per topar preus del cistell de consum ha trobat el rebuig de distribuïdores i d’alguns ministres. Té sentit continuar amb la idea? Estem continuant, aquesta setmana hem tingut moltes converses amb les empreses. I crec que avançarem en aquesta proposta. Em va emocionar una comercianta valenciana que va dir “aquesta ministra té raó i jo vull apostar pel meu país i disposaré un cistell de consum perquè les persones se’n puguin beneficiar”. Jo crec que el nostre país és més aquesta comercianta valenciana que altres posicions que veiem. Abans de les vacances vaig demanar al meu equip de treballar en aquest tema perquè sabia que era molt greu. I quan vaig tornar, va ser la primera conversa que vaig tenir amb el president del Govern. ●
Ucraïna “La guerra ha canviat cap a una fase disruptiva que no preveia ningú”
OTAN “La seguretat europea no es pot subordinar a un país on demà pot guanyar Trump”
Rebaixes d’impostos “Espanya no es pot convertir en un dúmping fiscal de regals als hiperrics” Taula de diàleg “Demano a Garamendi que torni a la taula de negociació de l’acord salarial”
Cistell de consum “Quan vaig tornar de vacances, va ser la primera conversa que vaig tenir amb Sánchez”