Madrid, paradís dels rics

Madrid és cada vegada més gran i més rica. No només és la comunitat autònoma amb l’economia més important sinó que, en l’actualitat, concentra ja el 65% de les grans fortunes del país. L’accelerament, en aquest últim cas, l’ha fet des que el 2010 va suprimir l’impost de patrimoni. En aquests dotze anys el nombre de grans contribuents procedents d’altres comunitats ha augmentat en més de 6.000. La mateixa presidenta Isabel Ayuso ha definit la seva comunitat autònoma com un paradís. No va afegir la paraula fiscal a continuació, però no va caldre. La comunitat no només bonifica el 100% de l’impost de patrimoni, sinó la pràctica totalitat del de successions i manté el tram autonòmic de l’IRPF més baix d’Espanya. Això pot arribar a suposar una rebaixa de pressió fiscal de fins a un 50% respecte a altres autonomies, com passa amb Catalunya. Aquestes noves dades confirmen, una vegada més, que la comunitat madrilenya creix a còpia d’exercir d’aspiradora de la riquesa de la resta d’autonomies. No ho fa per una dinàmica econòmica pròpia, que també, sinó principalment per la seva deslleial política fiscal. Les grans fortunes en són un exemple determinant. Però el mateix succeeix amb les seus d’empreses i corporacions, que se sumen a la concentració de les grans institucions i organismes de l’Estat. Parlem de competència fiscal deslleial, o de dúmping fiscal, perquè la comunitat madrilenya pot abaixar impostos, a diferència de les altres comunitats, perquè es beneficia dels ingressos extraordinaris derivats de l’anomenat efecte capitalitat.

És evident que cal reequilibrar el repartiment de la riquesa i del creixement econòmic en el conjunt de l’Estat. No és bo per a ningú, ni tan sols per a la mateixa Madrid, que la capital es converteixi en el gran nucli del riquesa i creixement del país en detriment de la resta del territori. És cert que això no és cosa d’un dia sinó que respon a una estratègia planificada històricament –i accelerada sota els mandats dels governs de José María Aznar– per convertir Madrid en el centre d’una Espanya radial, on convergeixen totes les vies i mitjans de comunicació, mentre es manté l’aïllament entre les altres autonomies i s’asfixia el desenvolupament de l’eix mediterrani, que per si mateix és el de més creixement potencial de tot Europa. El president Sánchez va intentar trencar aquesta tendència, però sense la voluntat política suficient. És urgent, doncs, adoptar mesures fiscals, polítiques i administratives per reequilibrar –davant el creixent poder de Madrid– l’Estat de les autonomies, relegades a simples gestores de serveis infrafinançats. ●

És necessari reequilibrar l’Estat de les autonomies davant el poder de la capital