Soroll més que fum

No soc fumador i, en el món d’ahir, no em vaig acostumar mai –per exemple– al fet que el paio del costat, a la barra del bar, m’amargués l’esmorzar amb el fum del seu cigarret (o del puret) sense aturador, una cosa que era habitual i no podies ni queixarte. Vaig celebrar la prohibició de fumar als restaurants perquè va ser un alliberament i ens va tornar el plaer de degustar els plats sense la interferència maleïda del tabac, que alguns ficaven entre plat i plat de manera compulsiva, passant dels altres tranquil·lament. Però, ara, davant la mesura anunciada per la Generalitat d’impedir de fumar a les terrasses de bars i restaurants, estic del costat dels fumadors. En canvi, considero raonable que es prohibeixi fer-ho a les parades de l’autobús i a l’entrada de les escoles.

Em sembla que tenen raó els fumadors i els propietaris dels establiments. Estem portant les coses a un

Siguem raonables, no convertim els fumadors en el sospitós habitual

punt proper a la sobreactuació de l’autoritat competent, potser per desplaçar el focus d’altres realitats. Poques vegades m’ha molestat el fum d’un fumador assegut en una terrassa. No dic que no pugui passar, però l’assumpte –com ja s’ha dit– no crea problemes de convivència, uns i altres ho portem bastant bé, sense necessitat que l’administració dediqui recursos i funcionaris a això. Si el Govern vol millorar la vida i la salut de la ciutadania, li proposo al conseller Argimon que el Departament de Salut (i d’altres conselleries) prengui mesures urgents i serioses per reduir una de les plagues del nostre temps, que és el soroll. Prengueu nota, sisplau: el soroll sí que s’ha convertit en un problema majúscul a molts carrers i places de les nostres ciutats. Un soroll que, no cal dir-ho, té efectes nefastos sobre la nostra salut a més de tenir-ne sobre el nostre estat d’ànim.

L’altre dia estava assegut a la terrassa d’un bar, gaudint del capvespre. Gent xerrant i nens jugant en un parc infantil. Els fumadors no eren el problema, sí ho era el soroll pesat d’un martell pneumàtic que provenia d’un balcó proper, on algú –a uneshoresdeltotimpròpies–estava fent una feineta, probablement sense tenir cap permís. Siguem raonables, no convertim els fumadors en el sospitós habitual. Conseller Argimon, alcaldes del país: dediqueuvos a erradicar la xacra dels sorolls, això sí que és imprescindible. ●