El boig al seu laberint

El boig més perillós és el boig desesperat. Putin i el seu feble enteniment estan contra la paret d’una guerra que perd i l’espasa dels amics que l’abandonen. La contraofensiva ucraïnesa ha obert en canal les febleses d’un exèrcit rus mal proveït, desmoralitzat i que no entén per què i per a qui lluita.

L’amenaça de recórrer a les armes atòmiques seria grotesca si no vingués d’un dictador acorralat disposat a qualsevol cosa per prosseguir al timó de Rússia. La convocatòria de referèndums a les regions ocupades per russificar-les li va sortir bé a Crimea, però repetir la tupinada sota la lupa internacional és un disbarat.

Mentre el catàleg d’opcions se li esgota, l’autòcrata rus perd suports entre els seus aliats. El turc Erdogan li ha demanat que retorni els territoris d’Ucraïna, l’indi Modi li va deixar clar que no són temps de guerres i el Govern uzbek el bufeteja fent-lo fora del rang presidencial que li corresponia. Però la clau dels desafectes és a la Xina. El cordill que sosté Putin en part el manté Xi Jinping i els interessos creuats dels dos gegants. El primer, l’animadversió que tots dos tenen a la preeminència mundial que ostenten els Estats Units.

Després, els negocis. Rússia alimenta amb gas i petroli la fabrica xinesa que proveeix el planeta. I finalment els objectius estratègics. Una victòria ràpida russa a Ucraïna significava un nou equilibri de forces a l’Àsia Central, el precedent d’una possible invasió xinesa de Taiwan i, de pas, reblar l’enèsim clau al taüt del suposat declivi occidental.

Però tot ha sortit malament. La durada del conflicte i la inestabilitat econòmica i política global han reforçat tant l’Aliança Atlàntica com les institucions europees mentre que el lideratge americà del món lliure s’ha reforçat. A més, ningú no vol associar-se amb un perdedor que amb la seva graponeria perjudica els interessos propis i aliens, si no és per dessagnar-lo aprofitant-se de la seva debilitat. Les alternatives són pressionar Putin perquè posi fi a la guerra o deixar que caigui i recollir-ne les restes. O morir matant, cosa que per a un dictador sempre és una temptació. ●