La Vanguardia (Català-1ª edició)
BComú i PSC xoquen per la taxa de terrasses
Els socialistes volen que es mantingui la bonificació del 75% tal com reclama el Gremi de Restauració
el govern municipal de barcelona, format per comuns i socialistes, treballa amb l'objectiu d'aprovar durant el mes d'octubre l'últim pressupost del mandat i les ordenances fiscals per al 2023. ni uns ni els altres no preveuen, si més no en aquest moment, una pròrroga dels comptes del 2022 ni veuen gaire problemes perquè els dos socis es posin d'acord. tot i això, en la discussió dels números no tot és harmonia i unanimitat. una qüestió, potser més rellevant des del punt de vista polític que econòmic, torna a separar –com en altres tantes ocasions en aquest mandat– bComú i PSC. es tracta de la taxa que es cobra a bars i restaurants per instal·lar terrasses en l'espai públic.
mentre que els socialistes consideren que l'any que ve cal mantenir la bonificació del 75% aplicada els dos últims anys, la formació que dirigeix l'alcaldessa Ada Colau creu que ha arribat el moment d'aixecar aquesta mesura excepcional, adoptada originàriament per ajudar el sector de la restauració a pal·liar els efectes devastadors de la restricció de l'activitat obligada per la pandèmia.
el manteniment de la bonificació de la taxa durant el 2023 és una demanda que el gremi de restauració va formular fa ja temps al govern municipal i que fins ara no ha rebut resposta.
La posició dels socialistes és clara: l'actual escenari econòmic, amb el fort impacte de la inflació, no és el mateix que el de començaments d'any, abans que esclatés la guerra a ucraïna.
A més, aquesta mateixa setmana, bars i restaurants han vist com creixia una amenaça que planava sobre seu des de fa mesos: l'anunci del conseller de Salut de la generalitat, Josep maria Argimon, que en les properes setmanes plantejarà convertir les terrasses en espais lliures de fum els ha suposat una nova garrotada.
els socialistes donen una importància a aquesta discrepància al voltant del tracte fiscal als establiments de restauració que els comuns no semblen compartir. “Aquesta qüestió no generarà un conflicte dins del govern”, asseguren fonts del soci majoritari de la coalició, que sostenen, en qualsevol cas, que no hi ha cap desavinença de gran abast en la primera negociació del pressupost municipal, que posteriorment se sotmetrà a la consideració dels grups de l'oposició –sobretot el d'esquerra republicana– per aconseguir l'aprovació definitiva en l'últim ple de l'any.
el pressupost municipal i les ordenances fiscals del 2022 van ser aprovats per bComú i PSC gràcies a l'abstenció d'erC, forçada, a disgust del seu líder a l'Ajuntament de barcelona, ernest maragall, pel president de la generalitat, Pere Aragonés i per l'interès d'esquerra a assolir un acord amb els comuns per al pressupost de la generalitat. La previsió de comptes del consistori per a aquest any es va elevar a 3.406 milions d'euros, un 4,7% més que el 2021, cosa que converteix el pressupost del 2022 en el més gran de la història de la ciutat. Aquest any, molt probablement, tornarà a batre's el rècord. els càlculs inicials per al 2023 se situen en la línia expansiva dels últims anys, sobretot gràcies a l'increment de l'aportació estatal a través del Peu (Participació en els ingressos de l'estat) i a la millora de l'activitat econòmica general després de la pandèmia, que repercuteix en una pujada d'ingressos. ■
Els comuns s’inclinen a no repetir la mesura aplicada els dos últims anys per pal·liar els efectes de la pandèmia