La falta de sanitaris als geriàtrics redueix la qualitat de les cures

Famílies i plataformes denuncien les ràtios injustes en centres de persones grans

“A l’estiu la situació ha estat molt dura. Érem tan pocs que hi havia dies en què no es van poder fer cures bàsiques, com el canvi de bolquer, i hi ha hagut casos d’infeccions d’orina per això”, lamenta una treballadora d’una residència geriàtrica de la zona alta de Barcelona, on hi ha quotes mensuals de fins a 7.000 euros. Prefereix mantenir l’anonimat per por de possibles represàlies, però denuncia que el centre experimenta retallades de personal des de fa un any i que cada vegada és més difícil atendre com cal els residents.

La falta de sanitaris és una realitat comuna entre les residències de gent gran. “És una denúncia recurrent, no només a Catalunya, sinó al conjunt de l’Estat”, explica María José Carcelén, presidenta de l’Associació Coordinadora de Familiars de Residències 5 +1. El 2021 el Síndic de Greuges va rebre 93 queixes relacionades amb el mal funcionament de les residències a Catalunya; el 2022 ja se n’han registrat 81.

A més dels treballadors, els familiars dels usuaris d’aquesta residència de luxe també protesten per les retallades, que han empitjorat els serveis. “La meva mare va perdre cinc quilos perquè no hi havia ningú que vigilés la quantitat de menjar que ingeria”, assegura Esther Fandos. Aquesta precària situació ha provocat baixes per desgast físic i mental de diversos membres de l’equip d’aquesta residència.

“S’ha de cuidar el cuidador”, reivindica Víctor Echaniz, portaveu d’Estels Silenciats, entitat que actua en contra del maltractament institucional de les persones que viuen a les residències de Catalunya. “Un 70% dels contractes a les residències són temporals i un 80% dels auxiliars tenen un sou mileurista”. A més, al·lega que les ràtios actuals són insuficients. “Fins que no s’incrementi el personal no hi haurà una atenció digna centrada en cada resident”, exposa.

Des d’aquesta residència d’elit afirmen que la part sanitària està coberta. Tot i això, diversos treballadors han explicat a La Vanguardia que actualment no disposen de cap infermer a la plantilla. “La unitat d’infermeria es nodreix d’una empresa de treball temporal que contracta infermers puntualment”. Els treballadors del centre admeten que, arran d’aquesta falta de sanitaris, hi ha hagut errors de medicació i casos de pacients que s’han passat dies sense cures, sense dutxar-se o sense sortir del llit.

Una altra de les queixes més comunes està relacionada amb les inspeccions. Segons Carcelén, el nombre “ridícul” d’inspectors afavoreix els incompliments de les ràtios, que és “d’on es treuen més diners, amb les reduccions de personal, i es cuida més l’empresa que els residents”.

Una part del problema de la falta de personal és conseqüèn

Espanya té 5,6 infermers per cada mil habitants; la mitjana europea és de 9,5

cia de l’escassetat d’infermers que hi ha al país. Espanya té 5,6 infermers per cada mil habitants (6,2 en el cas de Catalunya), davant els 9,5 que té de mitjana la Unió Europea. Alhora, s’estima que falten 120.000 infermers i 45.000 auxiliars d’infermeria. “Amb aquestes xifres no es pot garantir una cura de qualitat per a la població general, i encara menys per a les persones grans”, expliquen des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona.

Les residències són les que més noten aquesta situació.“A la sanitat es guanyen prop de 600 euros més al mes, a més de tenir més possibilitats de promoció”, admet Carcelén de 5 +1.

Per la seva part, Cinta Pascual, presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), defensa que “el sector de la dependència està inframonetitzat” i que “des de Sanitat s’han d’adoptar accions per incorporar-hi personal”. ●