La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Cal deixar de demonitzar el porno”
Erika Lust Directora de cinema per a adults i fundadora de The Porn Conversation
Quan el 2004 Erika Lust –nom artístic d’Erika Hallqvist (Estocolm, 1977)– va tenir l’oportunitat de fer un curtmetratge com a colofó als seus estudis de cinema, va aprofitar per respondre’s a una pregunta que li ballava pel cap des de molt jove, quan estudiava Ciències Polítiques a la seva Suècia natal: És possible una pornografia diferent, més d’acord amb la sexualitat femenina, i feminista? El resultat va ser The good girl, que durant el primer mes disponible a internet ja va tenir més de dos milions de descàrregues i va guanyar premis en diferents festivals de cinema eròtic.
Va ser el començament d’una carrera com a guionista, directora i productora de cinema per a adults que ha situat Lust com a referent de l’anomenat porno feminista o ètic. Des d’aquest paper fa temps que insta els usuaris a qüestionar-se el porno convencional i els seus missatges. I ara ha creat The Porn Conversation, una plataforma en línia sense ànim de lucre que ofereix a les famílies i educadors eines per parlar sobre pornografia i educació sexual amb nens i joves, com va explicar fa uns dies en una xerrada al club Juno House, on també va fer aquesta entrevista amb La Vanguardia.
Creu que cal parlar de porno amb els nens?
Hem d’entendre que el porno ha arribat a ser massiu: suposa una tercera part de les cerques a internet, i es consumeix a partir dels 12 anys. I això passa en un món on l’educació sexual continua fallant i on els pares no tenen la fortalesa per parlar amb els fills de sexualitat i deixen els joves en mans de la pornografia per aprendre sobre el sexe.
Cada vegada més veus associen aquest consum de porno amb l’augment de les agressions sexuals i les violacions grupals. Què opina vostè?
M’amoïna que acceptem el porno i el que transmet com si fos un gènere que només consumeixen alguns homes, com una bombolla en què s’accepten conductes i valors que ja no estan acceptats a la societat perquè són fantasies d’uns quants. Però també en consumeix un públic jove que no ha tingut educació sexual i que a la seva vida privada reprodueix el que han vist a la pornografia, i això causa problemes: els homes creuen que han de ser màquines de sexe i que sempre han d’estar disposats a continuar perquè si no ningú no els apreciarà, i les dones joves creuen que el sexe són quatre minuts de penetració vaginal dura i que així tindran l’orgasme de la seva vida.
Què diria a aquests joves? Que han de ser crítics amb el porno, així com ho són amb altres coses que consumin, i que no s’han de creure tot el que se’ls presenta. Al cap i a la fi, el porno és una ficció exagerada, creada per professionals, per actors que són gladiadors del nostre temps i que fan servir preparats per poder fer aquests actes que després creiem que són certs. Per això hem creat The Porn Conversation, per contribuir a l’alfabetització pornogràfica.
Alfabetització pornogràfica? En què consisteix?
Consisteix a aconseguir que els joves entenguin que la pornografia no és lliure de missatges i que aprenguin a analitzar-los i entenguin que hi ha algú al darrere, amb els seus interessos; que quan vegin que hi ha una agressió cap a una dona puguin detectar si és individual o és sistemàtica.
Qüestiona el porno convencional, però vostè també fa pornografia. En què es diferencia?
Al porno que miren en plataformes gratuïtes en línia hi ha violència sistemàtica cap a les dones, hi ha un llenguatge agressiu, una fetitxització de races, una sexualització d’adolescents molt forta... i molt poca humanitat, molt poc valor eròtic. En el meu cas, quan miro una pel·lícula vull ser seduïda, entendre qui són els personatges i per què senten aquella passió, aprofundir en aquell viatge íntim i en les seves ments.
L’habitual és considerar que el porno és nociu...
Cal deixar de demonitzar-lo i començar a prendre’l seriosament, entendre’l i mirar-lo amb ulls crítics, i atrevir-se a debatre sobre pornografia en comptes de deixar-la a la cambra fosca, on ningú no en parla.
I què debatria sobre el porno?
Pot ser molt positiu si com a espectador et preguntes: “Què em fa sentir el porno que estic mirant? Va d’acord amb els meus valors com a persona? Puc trobar entrevistes sobre qui són aquestes persones o com s’ha enregistrat la pel·lícula i en quines condicions han treballat?” Perquè no només hi ha una classe de porno; hi ha petites productores que estan cuidant molt la manera de treballar i els valors que presenten.
Què pot aportar aquest porno?
Ens pot donar plaer i explicarnos coses sobre nosaltres, sobre com ens sentim i interactuem amb altres persones. Crec que té un valor molt interessant i ens pot ajudar a empatitzar amb gent fora de la nostra sexualitat, sobretot els heteronormatius, perquè permet entendre com es relacionen les parelles queer,
canvia la seva perspectiva.
I quan creu que cal parlar de porno amb els fills?
Aviat, molt aviat. Sabem que a partir dels 12 anys la majoria de nens ha mirat porno (més nens que nenes). Hi ha molts pares que creuen que els seus fills no fen miraran, però potser els ho ensenya un amic... Per tant, és millor començar a abordar-lo cap als vuit anys.
I com?
Primer de tot, des de molt petits, cal ensenyar-los el vocabulari perquè coneguin la seva anatomia i entenguin què és el sexe i què és el plaer. També cal explicar-los que els adults senten plaer en diferents classes d’interaccions, com per exemple mirant pel·lícules sobre com altres adults tenen sexe, però explicant-los que aquestes pel·lícules, com ara les de guerra i terror, no estan pensades per a ells.
I als més grans?
Pots anar més a fons i preguntarlos, per exemple, si alguna vegada han mirat porno, explicar-los el teu punt de vista i els missatges amb què no et sents còmode... Potser et mentiran, però veuran que per a tu no és pas un tema tabú ni prohibit. ●
Als joves “El porno i els seus missatges s’han de mirar amb ulls crítics i s’ha de saber que és ficció”
Als pares “Cal parlar-los del sexe i del plaer aviat, cap als vuit anys; als dotze ja en miren”