El restaurant de les oportunitats

“Treballar a La Pau em permet guanyar experiència, una cosa difícil d’aconseguir i que demanen per tot arreu”, explica Cristina Pérez. Té 21 anys i un contracte com a cambrera al restaurant La Pau, el projecte d’inserció sociolaboral que vol oferir una experiència curricular a joves exclosos del sistema educatiu.

Aquest restaurant de cuina catalana és el projecte més recent d’El Llindar, una fundació que va néixer el 2004 per combatre l’abandonament escolar. Erigit com una escola de noves oportunitats, ajuda joves d’entre 13 i 25 anys perquè es continuïn formant. La Cristina va descobrir El Llindar quan havia de començar 3r d’ESO, després de dos anys de males experiències en dos instituts diferents. “Va ser un canvi molt gran. Vaig començar a anar més motivada a classe; ja no faltava a les classes, m’esforçava i feia bondat... No feia falta que la fes grossa perquè em paressin atenció”, recorda.

“Ens trobem adolescents que venen d’una experiència molt dolorosa i llarga a la mateixa escola. També veiem joves que aguanten a l’institut cridant l’atenció amb conductes que molesten, una manera d’expressar el seu patiment. Això és perquè es fa servir un sistema que no respon als interessos d’alguns joves”, explica Begonya Gasch, directora general de la fundació.

Després d’El Llindar, la Cristina es va inscriure en un grau mitjà dues vegades, però les dues vegades ho va acabar deixant. El temari no li va agradar, i els professors i el sistema d’ensenyament tampoc no li facilitaven el seguiment de les classes. “Després d’aquests intents vaig tornar a El Llindar, on sempre m’han donat molt més suport. Ara faig una formació professional ocupacional dual de cambrera, i gràcies a això he aconseguit un contracte d’un any a La Pau”.

Leo Reinosa té 20 anys i és un dels joves d’El Llindar que fa feina en cuina. Quan va arribar a Espanya des de Cuba, va començar a cursar l’ESO. Malgrat la voluntat d’integrar-se, a l’escola no se sentia escoltat ni valorat, de manera que un dia va decidir deixar d’anar a classe. Va ser la seva mare qui el va engrescar a continuar els estudis, aquesta vegada a El Llindar. “Al principi no volia fer cuina, però ara m’agrada l’ofici i m’ha ofert moltes oportunitats per tirar endavant i entrar al món laboral”, admet.

Durant els 18 anys de trajectòria, El Llindar ha ajudat més de 4.500 joves amb formacions molt pràctiques que inclouen aprenentatge en un lloc de tre

“Si no fos per la fundació El Llindar, estaria molt perduda, sense saber quin és el meu lloc ni què m’agrada

ball i, durant l’etapa final, contractes laborals de formació en projectes de negoci.

La Pau suposa l’esglaó final d’aquest procés. Deixant ara de banda el vessant formatiu — no hi ha professors a l’equip—, el restaurant ja no mira de convertir adolescents frustrats amb el sistema educatiu en alumnes, sinó crear treballadors preparats per al món laboral.

Per a la Cristina i en Leo, això els obre la porta a aspirar a una ocupació digna en un mercat laboral advers. “Si no fos per El Llindar, estaria molt perduda, sense saber quin és el meu lloc ni què m’agrada. I estic ben segura que no hauria aconseguit una feina”, conclou la jove. ●

La Pau L’equip de La Pau està format per joves molt motivats