Cims antifeixistes

Quan era petit, compartia habitació i estretors amb els meus dos germans, l’Iván i en Dani, i somiàvem des del paper i la paret. A la llitera de dalt, un pòster del Pirineu, des del Cap d’Higuer fins al Cap de Creus, i una foto del Cervino ens acompanyaven cada nit. En una de les meves llibretes de l’escola, una foto del Machapuchare, probablement la muntanya més bonica del món, em guiava cap als meus ídols d’infantesa. Volíem ser Reinhold Messner, Jerzy Kukuczka, Lynn Hill o Walter Bonatti. La muntanya i l’aventura ens fascinaven, però també el compromís d’aquells homes i dones que sentien un respecte profund pel que feien i que es van atrevir amb els impossibles de la seva generació.

“No et fixis en el que fan, fixa’t en com ho fan”, insistia en Dani, dos anys més gran.

El compromís com a punt de partida. Messner va ser el millor muntanyenc de la seva època perquè va escalar amb el desig de romandre. El 16 d’octubre del 1986 a tres quarts de dues del migdia, el muntanyenc tirolès va assolir el cim del Lhotse i es va convertir en el primer ésser humà que va ascendir els 14 vuit mils del planeta. Però el seu valor rau en el com: sense oxigen i en estil alpí, sovint en solitari.

Avui els temps han canviat. El mateix alpinista tirolès no va tenir objeccions a l’hora de criticar les ascensions a punta de rellotge. “Ara, ferse amb els 14 vuit mils –va dir en la revista Oxígeno– no té cap importància. Molts d’aquests pics (Everest, Manaslu, els Gasherbrum...) estan equipats pels xerpes perquè grans expedicions puguin pujar-hi sense problemes. No tinc res en contra que els senderistes escalin l’Everest per una via preparada, però això no és alpinisme ni aventura; això és turisme”.

Messner no deixava de banda el compromís a la muntanya. Home d’idees fermes, defensor del medi ambient, escriptor i fundador de mitja dotzena de museus, el muntanyenc italià va combatre el feixisme des dels cims. Es va negar a permetre que l’extrema dreta segrestés la imatge heroica de grans alpinistes com ell i es va reivindicar com un tipus normal. En un dels seus llibres ho explica millor. “El feixisme va traslladar l’esperit guerrer al món de l’alpinisme. El va idealitzar i al mateix temps el va banalitzar a través del culte al cos. El compromís, la voluntat i el coratge es van convertir en símbols d’una raça superior. L’aventura era sinònim de combat”.

Messner entenia el compromís com a part indissoluble de l’alpinisme, de la política i de la vida. Pocs van dur tanta sinceritat als cims més alts. Avui Itàlia vota amb el fantasma del feixisme sobrevolant les urnes. Messner ha dit diverses vegades que no se sent italià sinó tirolès, però el feixisme avui el tindrà davant. Compromès i sense por. Com a les muntanyes: tant li és si són gegants.

Messner es va negar a permetre que l’extrema dreta segrestés la imatge de grans alpinistes com ell