La Vanguardia (Català-1ª edició)
EL EPO TATGE
Tinc por que em processin de nou per dir les coses massa clares Eufemiano Fuentes
Un parell de setmanes enrere, en un seminari de la Celeu (l’agència espanyola antidopatge) a Santander, María José Rienda (47) prenia la paraula per rebobinar vint anys enrere, fins a l’escàndol Johan Mühlegg. Rienda sabia de què parlava. Abans de convertir-se en secretària d’Estat per a l’Esport (2018-2020), Rienda havia estat la millor esquiadora alpina espanyola en els temps en què Mühlegg era el millor esquiador de fons del món. Mühlegg, nascut alemany i nacionalitzat exprés espanyol, era llavors Juanito, i com a Juanito s’havia adjudicat tres ors als Jocs d’Hivern de Salt Lake City 2002 (10 km+10 km persecució, 30 km i 50 km) abans de davallar als inferns.
Un positiu per darbepoetina, assistent per a la resistència del fondista, li va costar els tres ors olímpics i la seva desaparició de la vida pública.
(ja no li diu Juanito ningú, no se sap on para, hi ha qui l’ubica a Natal, al Brasil, on impartiria classes de kitesurf).
Deia Rienda:
–El més fort és que, abans que Espanya el nacionalitzés, els alemanys ja anaven llançant avisos. I tot i això, ningú no va fer res, i es va adoptar un esportista que no estava en condicions de representar-nos dignament, i a partir de llavors la seva reputació, i també la del nostre país, va quedar per terra...
Després intervenia Pedro García Aguado (53).
Avui és l’hermano mayor televisiu, i són coneguts els problemes d’addicció amb què havia hagut de lluitar. Però als noranta havia estat un waterpolista essencial, una de les ànimes de la meravellosa selecció de waterpolo, plata a Barcelona’92 i or a Atlanta’96.
García Aguado va dir: –A finals de la meva carrera vaig visitar un metge relacionat amb l’atletisme, i l’home em va dir: ‘Tinc aquests productes...’. No em va agradar el que vaig veure i li vaig dir que no i me’n vaig anar. Amb el que jo arrossegava (es refereix a les seves politoxicomanies) ja en tenia prou i massa... Somriures a la sala. Metges, juristes, científics, agents de la Celeu, agents policials i periodistes havien anat a reunir-se en aquesta sala de la Universitat Menéndez Pelayo, al palau de la Magdalena. Des de la platea, alguns aixecaven la mà, demanaven torn.
Un alt responsable policial de la lluita antidopatge decidia reconvenir els esportistes:
–No sé si cap de vostès va denunciar tot allò que sabia o havia sentit. Però els diré una cosa: l’única manera de netejar l’esport és des de dins. És més difícil infiltrar algú en una organització esportiva o en una selecció que infiltrar-lo en una organització criminal. La denúncia d’un company esportista va a favor de tots, incloent-hi l’esport, el país, la marca...
José Luis Terreros, director de l’agència antidopatge, insistia en la reflexió:
–Gairebé un 95% de les denúncies que ens arriben són anònimes. La resta porten noms i cognoms.
I entre bastidors, un altre policia antidopatge explicava a aquest diari:
–Concretes, concretes en rebem al voltant de vint denúncies a l’any. Quan parlo de concretes, em refereixo que l’esportista que ens truca s’identifiqui. Són poques, però cada vegada n’hi ha més. Cada vegada hi ha més consciència. Nosaltres fem cursos i conferències. Tanmateix –afegeix–, els esportistes continuen resistint-se a denunciar i no ens en sabem avenir. –I per què no denuncien? –Aviam, si vostè va pel carrer i veu que algú està cometent un delicte, vostè el denunciarà, oi? Doncs en l’esport, tret de molt pocs casos, no és així. No sé si tenen por de les conseqüències, de quedar-se fora d’un equip o d’un col·lectiu. En l’esport està instaurada la llei del silenci: se sanciona la figura del bocamoll, el delator, l’espia... I també hi ha dirigents de l’esport que fomenten aquesta cultura. No sé, pot
Un científic “Ens és més fàcil infiltrar un agent en una organització mafiosa que en un equip”, diu un policia Els investigadors fan cursets en clubs i empreses per conscienciar els esportistes “Un 95% de les denúncies que rebem són anònimes”, diu el cap de l’agència espanyola antidopatge