Màlaga guanya atractiu

La supressió de l’impost de patrimoni és un nou reclam per a l’ecosistema digital, però continua molt lluny de Barcelona

La supressió de l’impost de patrimoni a Andalusia ha encès les alarmes pel possible dúmping fiscal que exercirà sobre comunitats com Catalunya, on aquest tribut a les grans fortunes continua en vigor. Més encara tenint en compte el precedent de Madrid, on tampoc no s’exigeix aquest impost i on s’ha aprovat una rebaixa de l’IRPF en la mateixa línia que a Andalusia.

La fugida de contribuents no només pot implicar una pèrdua de recaptació per a les arques públiques catalanes. Al sector emprenedor hi comença a haver certa preocupació perquè el talent tecnològic podria quedar seduït per aquesta comunitat. En especial per la ciutat de Màlaga, que ha fet una forta aposta per construir un ecosistema digital. Els últims anys, hi han aterrat centres digitals de grups com Google, IBM, Vodafone, Accenture, Indra o Everis i el teixit de start-ups comença a despertar.

“La fiscalitat no és l’únic element en la presa de decisions d’una persona per viure en un lloc o altre, però sí que és un element que pesa. Barcelona ha de fer un plantejament sobre quina és la seva proposta de valor i avaluar si la resta de les seves virtuts compensen un atractiu fiscal reduït”, apunta Ignasi Costas, soci responsable d’Innovació i Emprenedoria del despatx DWF-RCD, que recorda que l’impost de patrimoni no existeix en països de l’entorn, ni tampoc als Estats Units.

Segons Costas, aquest tribut redueix la competitivitat d’un territori: “No només és una barrera d’entrada per a l’atracció de talent, sinó que l’expulsa en cas d’èxit, ja que un emprenedor, per molt elevat que sigui el seu salari, pot arribar a no poder afrontar-ne el pagament si, per exemple, s’enriqueix quan aconsegueix que la seva startup acabi cotitzant en mercats internacionals”, adverteix.

Amb aquest plantejament, el risc es troba en emprenedors amb trajectòria i professionals amb grans fortunes acumulades. No tant a la massa de professionals digitals o emprenedors que just comencen al sector i tenen una riquesa més limitada.

“La qualitat de vida de Màlaga és atractiva per a professionals madrilenys i estrangers que busquen sol, platja i una bona oferta de lleure i gastronomia; els costos de vida són més baixos però pel que fa al teixit d’start- ups i d’universitats, Barcelona continua sent al capdavant a Espanya i aquests elements són essencials a l’hora d’emprendre”, comenta l’inversor Carlos Blanco, que adverteix que el risc més gran per a Barcelona és la competència que exerceixen Madrid i Lisboa, ciutats amb ecosistemes digitals consolidats, una qualitat de vida semblant i una política fiscal atractiva, sense impost de patrimoni i l’IRPF més reduït que a Catalunya.

Encara és aviat per conèixer els efectes de les noves mesures fiscals, però de moment les dades revelen que l’ecosistema barceloní és robust tot i ser menys competitiu en l’aspecte fiscal. Segons xifres del portal Dealroom, Barcelona va tancar l’exercici del 2021 amb 4.600 milions d’euros d’inversió, davant els 2.800 a Madrid, els 100 milions de Lisboa o els 35 milions de Màlaga. Pel que fa a la xifra d’empreses emergents, les ciutats se situen en la mateixa posició: Barcelona té 1.900 start-ups, Madrid un miler, Lisboa 900, i Màlaga 265.

Una baixa fiscalitat augmenta la competitivitat empresarial d’un territori, però les dades demostren que no és determinant per al progrés de la seva innovació. ●

“Patrimoni és una barrera d’entrada i també pot arribar a expulsar el talent”, avisa Ignasi Costas

Madrid i Lisboa tenen ecosistemes digitals consolidats amb una política fiscal més baixa que la catalana