La Vanguardia (Català-1ª edició)
La crisi energètica engoleix mig bilió d’euros en ajuts públics a Europa
La prolongació de l’alça de preus dona perfil estructural a les mesures d’urgència
L’impost temporal sobre les grans fortunes plantejat aquesta setmana pel Govern espanyol és només un anunci més de la llista de mesures extraordinàries que s’estan adoptant a Europa per trampejar la crisi energètica: nacionalitzacions, rebaixes de l’IVA, gravàmens extraordinaris a les empreses, ajuts a les llars, transport públic gratuït...
La guerra d’Ucraïna ha dinamitat l’ortodòxia pressupostària clàssica en un moment en què el continent amb prou feines començava a recuperar-se del cop econòmic i financer que va suposar la pandèmia, amb el deute en nivells rècord, malgrat la forta injecció de diners públics feta des de la Unió. La resposta d’Europa al xoc de preus de l’energia ha estat extraordinària i costosa.
D’acord amb Bruegel, el prestigiós centre d’estudis econòmics amb seu a Brussel·les, els governs europeus han mobilitzat prop de mig bilió d’euros en mesures per protegir els ciutadans i les empreses dels efectes de l’alça de preus del gas i l’electricitat, uns 314.000 milions d’euros en el cas de la Unió Europea (només el Regne Unit ha anunciat mesures per valor de 178.000 milions d’euros). Si també es tenen en compte els diners dedicats a rescatar empreses, la xifra s’eleva a 450.000 milions d’euros només als Vint-i-set.
Alemanya, primera economia del club, que aquesta setmana ha nacionalitzat la gasista Uniper, és el país de la UE que més diners ha invertit per afrontar la crisi, 100.000 milions d’euros (2,8% del PIB), seguit d’Itàlia, amb 59.200 milions d’euros, un 3,3% del seu PIB. El tercer país que cia (4,1%) i a Grècia (3,7%).
Però la crisi no amaina i el recompte es mou pràcticament cada setmana. Tot i que des d’Europa la crisi es va abordar en un primer moment com un problema conjuntural, la prolongació de les alces de preus als mercats majoristes ha donat un perfil estructural a mesures teòricament temporals que amoïna alguns economistes i institucions. “Clarament, això no és sostenible des del punt de vista de les finances públiques”, afirma Simone Tagliapietra, analista de Bruegel. “Aquest nivell d’intervenció pot agreujar les divergències econòmiques dins d’Europa. És important coordinar aquestes polítiques entre els països”, alerta aquest expert.
Les regles del Pacte d’Estabili
L’extensió temporal dels ajuts d’Estat “no és sostenible per a les finances públiques”, avisa Bruegel
tat i Creixement estan suspeses fins al 2023, però més enllà de com es tractin les finances dels estats membres des de Brussel·les, les xifres hi són i el cert és que aquesta enorme mobilització de recursos públics es produeix amb el deute públic en màxims en països com Itàlia (153% del PIB), Grècia (189%), Espanya (118%) i França (114%), i l’amenaça d’una imminent recessió.
La Comissió Europea, que a mitjans d’octubre presentarà les seves propostes per revisar el Pacte, ha anunciat que les vies de reducció del deute s’ajustaran a la situació de cada país, una idea que encaixa amb les recomanacions publicades aquesta setmana pel Fons Monetari Internacional. En vista de l’envergadura de la crisi actual, la institució torna a recomanar la creació d’un fons permanent anticrisi perquè la UE ajudi els països en conflictes sense que n’hagin de comprometre en excés les finances públiques. ■