La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un tresor sota la Via Laietana
El Museu d’Història de Barcelona restaurarà un mosaic romà ubicat a sota de la plaça Antoni Maura per reobrir-lo al públic el 2023
En una Via Laietana aixecada per les obres de reforma s’hi amaga un tresor arqueològic, bastant desconegut per a molts barcelonins. Es tracta d’un jaciment en què hi ha restes d’una vil·la romana, amb un mosaic sota de la plaça Antoni Maura. Per accedir-hi cal baixar una escala discreta a l’avinguda de la Catedral. El Museu d’Història de Barcelona (Muhba) restaurarà el mosaic abans que acabi l’any amb l’objectiu de reobrir l’espai al públic el 2023.
El jaciment està relacionat amb els treballs d’obertura de la Via Laietana i l’avinguda Catedral del segle passat per esponjar el nucli antic. En aquesta operació es va enderrocar l’església de Santa Marta, del segle XVIII, i la façana es va traslladar pedra per pedra per tornar a alçar-la a l’hospital de Sant Pau. “En lloc de l’església es va construir l’edifici actual, i quan es va rebaixar el terreny per construir els fonaments es van trobar aquestes restes i es van inaugurar el 1967”, explica Lídia Font, responsable de conservació preventiva i restauració del departament de col·leccions del Muhba.
La peça més visible: un mosaic policrom romà amb una superfície de 25 m2. Té tons blancs, negres, grisos, rosats i ocres a les pedres, i un toc ataronjat a la part de ceràmica. Els vestigis de la vil·la romana daten entre els segles II i III d.C., i posteriorment, al segle V, a sobre s’hi va construir un conjunt de sepultures. “Aquest espai era ple de tombes dels primers cristians, entre els quals hi havia personatges molt rellevants”, apunta Font. Entre les restes hi havia una lauda sepulcral, que avui dia descansa en el Muhba.
Un dels reptes de la restauració del mosaic serà eliminar les restes d’un ciment utilitzat als anys 70 després de diversos treballs d’excavació i d’adequació de l’espai. En aquella època, el mosaic es va arrencar i els fragments es van posar sobre un suport de ciment per després col·locar-lo a l’emplaçament original. “La restauració es va fer fa molts anys, i es va fer com s’entenia llavors, mitjançant un ciment bastant fort, cosa que dificultarà l’operació”, reconeix Joan Roca, el director del Muhba. “El mosaic està molt alterat per aquest tipus d’intervenció; l’objectiu de l’actuació és netejar bé aquestes zones i fer-ne un tractament adequat per posar en relleu la part original”, afegeix la responsable de conservació preventiva i restauració del museu. D’altra banda, la intervenció servirà per solucionar els problemes d’humitats del sostre amb un nou sistema d’extracció d’aire.
En línies generals, l’estat de
En el jaciment també hi ha restes de diferents sepultures cristianes que daten del segle V
conservació dels vestigis de la domus romana és bo. As 90 es va condicionar l’espai amb plafons explicatius i una il·luminació més bona, quan es podia visitar. Actualment la zona no està oberta al públic, però de tant en tant s’hi fan visites concertades. El jaciment s’inspecciona de manera periòdica, es neteja i es ventila de la millor manera possible ateses les circumstàncies. Els treballs, pressupostats en 22.000 euros (IVA inclòs) i finançats pel districte de Ciutat Vella, s’emmarquen en el procés de transformar el Muhba en museu de la ciutadania, que culminarà el 2023.
Una vegada més, unes obres a la Via Laietana recuperaran el mosaic de l’oblit. “En aquest espai tan petit hi ha concentrada molta història que permetrà donar a conèixer l’evolució de la ciutat. Aquí hi ha restes romanes, de la tardoantiguitat, però també és un punt per explicar la ciutat contemporània”, conclou Font. ●