La Vanguardia (Català-1ª edició)
La majoria de Meloni dependrà dels parlamentaris de Berlusconi
El partit de Meloni és el més votat de la dreta. Ha obtingut un resultat espectacular (26%), si tenim en compte que en les eleccions del 2018 amb prou feines va superar un 4%. Meloni ha arrasat la Lliga al nord, i ha noquejat Matteo Salvini, personatge molt condicionat pels seus contactes a Rússia. També ha robat vots a Forza Italia. Els Germans d’Itàlia han reunit gairebé un 60% de les paperetes de la dreta, però no obtenen el mateix percentatge d’escons dins de la coalició. Motiu: els candidats més ben situats als col·legis regits pel sistema majoritari uninominal es van repartir amb altres criteris. Gràcies a això, el partit de Berlusconi adquireix una posició determinant a les dues cambres, però no la Lliga de Salvini.
Associat al Partit Popular Europeu, Berlusconi es converteix en el propietari de l’acció d’or. Moderarà Meloni? Aquesta no és la qüestió. Estem parlant d’una relació de poder. L’empresari de Milà farà valer aquesta posició de control al mercat interior i a l’exterior, així a Roma com a Brussel·les i Washington. Berlusconi aspira a la presidència del Senat, cambra clau per a l’estabilitat política del país, ja que en el sistema constitucional italià la Cambra dels Diputats i el Senat pesen el mateix. Des de la presidència del Senat es pot desfermar una crisi governamental. Amb tres canals de televisió, també. Amb la principal fortuna del país, també.
El nomenament del ministre d’Economia i dels quadres governamentals encarregats de gestionar els abundants fons europeus de recuperació (191.000 milions d’euros) seran un capítol clau de les negociacions que s’apropen. Podríem dir el mateix dels ministeris d’Exteriors i Defensa. Brussel·les i Washington esperen
Meloni hi ha una bona relació, que va quedar en evidència quan en plena campanya electoral el primer ministre sortint va expressar la seva confiança en el futur govern “sigui quin en sigui el color”. Aquell dia, Draghi va deixar a l’estacada Enrico Letta. Amb la seva excel·lent agenda a Brussel·les i Washington, l’expresident del Banc Central Europeu també dibuixarà perímetres. Antony Blinken, secretari d’Estat nordamericà, ja va anunciar ahir que espera que Itàlia continuï col·laborant en la qüestió d’Ucraïna.
Tercer control, Sergio Mattarella, president de la República. La simpatia de Mattarella per Meloni és perfectament descriptible. És molt minsa. El president vigilarà els contrapesos institucionals. El bloc de la dreta no ha aconseguit els escons necessaris per tramitar una reforma constitucional sense referèndum. ●